Vore el canvi climàtic com una oportunitat

Comprovar que, mes a mes, estem superant el límit màxim d’1’5 °C per a l’increment de temperatures establert en els acords de París no és precisament una bona notícia per a ningú. La DANA a València o els incendis de Los Ángeles i la Patagònia són només exemples recents de les conseqüències d’este fenomen provocat per l’ésser humà. Qualsevol pensament mínimament raonable (no estic parlant per suposat de Trump i els seus seguidors), sap que cal prendre amb urgència les mesures necessàries per a descarbonitzar les nostres societats i aturar la caiguda directa al precipici climàtic. Descarbonitzar no és una tasca gens fàcil i suposa canvis a tots els nivells des dels personals fins als de totes les societats. El motor d’explosió està en l’origen de la revolució industrial. Cal efectuar canvis profunds en el transport, la indústria, l’agricultura i ramaderia, la producció d'electricitat, l’ús residencial i els residus, entre d’altres. En definitiva, pràcticament en tots els sectors econòmics i formes de viure de les persones.

La profunditat dels canvis que cal abordar provoca l’aparició de moltes resistències. Per suposat i en primer lloc, les econòmiques. No cal ser un futuròleg per a predir què farà una multinacional del petroli, per posar només un exemple. Des de negar l’evidència, fent la pràctica de l’estruç a, quan ja no siga possible, retardar els canvis imprescindibles el major temps que puga. En tot el procés és fàcil vore polítiques de «greenwashing» més o menys sofisticades que dissimulen al màxim els interessos reals inconfessables.

Però els canvis necessaris també suposen problemes per a les persones acostumades a formes de viure determinades que s’estan veient sotmeses a estes transformacions, i algunes vegades a restriccions. I els canvis sempre generen reticències. Hem d’enfocar els canvis necessaris per aturar el canvi climàtic des d’una perspectiva d’oportunitat i d’optimisme. El motor elèctric a poc a poc està desplaçant al motor d’explosió. Per a produir calor, tant en els habitatges com en la indústria, la combustió de carbó, petroli i gas haurà de ser substituïda progressivament per sistemes elèctrics i d’energies renovables que, a la vegada, seran la base de la producció d’electricitat.

Precisament en eixe sentit és important comprovar com Espanya està avançant en la producció d’electricitat a partir d’energies renovables. L’any passat, en 3 de cada 4 dies, les energies renovables produïren més de la meitat de l’electricitat. En tot l’any 2024 van produir el 56% de tota l'electricitat millorant les dades de 2023, on pràcticament produïren el mateix. Si en carbó i en petroli Espanya mai ha estat una potència a destacar, sí que som una potencia a nivell d’irradiació solar que permet uns rendiments d’energia fotovoltaica molt superiors, per exemple, als d’Alemanya o altres països europeus. Quelcom paregut es pot dir de l’energia eòlica, convertint el nostre país en un territori on l’energia elèctrica està ja tenint preus mínims i hi ha condicions per abaratir-se més en el futur.

Els resultats d’esta bona situació per a les energies renovables està sent ja un element important per a la creació de noves indústries, sobretot d'aquelles amb elevats consums energètics. És el cas de la nova planta de bateries de Sagunt, dels centres de dades que s’estan començant a construir en Aragó, de la producció d’alumini en San Ciprián, etc. Alguna cosa té a vore la nova situació energètica amb el bon creixement econòmic nostre país que contrasta amb els mals resultats econòmics d’Alemanya, provocats en gran part pels problemes energètics derivats del retall del gas natural procedent de Rússia.

Les energies renovables, sobretot la fotovoltaica, tenen la possibilitat de l’autoproducció, ja siga a nivell individual ja siga col·lectivament mitjançant cooperatives, que permeten en els dos casos aïllar-se o, fins i tot, independitzar-se de les grans companyies elèctriques que actualment controlen el sistema elèctric espanyol en règim d’oligopoli. L’aparició i abaratiment de sistemes d’emmagatzemament d'energia elèctrica facilita cada dia més esta possibilitat. Però és només una de les múltiples possibilitats que les energies renovables permetran en un futur. Pensem per exemple, en la recàrrega dels cotxes elèctrics que substituirà a la gasolinera.

El «drill, baby, drill» de Donald Trump és el crit d’un home que està perdent el tren de la història, que no és capaç de vore cap a on anem seguint els seus plantejaments. Recorda molt el cotxe que a tota velocitat s’està dirigint al precipici o el conductor d’una diligència a l’Oest americà quan veia passar un tren per primera vegada. Per sort hi ha altres països com la Xina que han entès cap a on van les coses a nivell energètic. No en va, l’any 2024, per posar només un exemple, va col·locar tantes plaques fotovoltaiques com els EEUU en tota la seua història.

Senyor Trump. Vosté a perforar. És el passat. Nosaltres a transformar el nostre sistema energètic en un sistema sostenible que a la vegada ens posarà en posició capdavantera a tots els nivells.