El Govern contesta al jutjat que la Generalitat va tindre “disponibles” dades de la “abrupta” pujada del Pedrís a les 18.10 hores

El Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) no és un sistema de predicció, sinó d’observació, la informació que trasllada al Centre de Coordinació d’Emergències (CCE) de la Generalitat Valenciana és complementària i el seguiment de rambles i cabals també competeix el Govern autonòmic, tal com estableix el Pla d’Inundacions.

Aquestes són algunes de les conclusions que s’extrauen de l’informe que ha remés la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) al jutjat de Catarroja que investiga la gestió de la DANA. La jutgessa va sol·licitar la setmana passada documentació relativa al cabal del barranc de Poio entre les 16.13 i les 18.42 d’aquell dia i precise de quina manera es van transmetre.

En el seu informe, a què ha tingut accés elDiario.es, la CHX explica el funcionament del SAIH i per què es tracta d’una eina complementària que és d’utilitat relativa si no va acompanyada de recollida de dades sobre el terreny de la resta dels agents implicats en el control de llits i barrancs i d’un seguiment exhaustiu de les seues dades des del CCE. A més es documenta l’actualització de les dades cada cinc minuts de la pluja registrada en els pluviòmetres i del cabal del barranc de Poio disponible en el seu web i dels correus d’avís que es van enviar a Emergències.

Funcionament del SAIH

Segons el document, “el *SAIH no és un sistema de predicció, és un sistema d’observació i, com a tal, mostra dades observades en temps real”. Per a entendre el seu funcionament, cal tindre en compte que “es compon d’una estructura complexa de recollida de dades en intervals de cinc en cinc minuts, punts de concentració de dades, transmissió d’aquestes dades a la seu de la CHX, centre de processament de dades i visualització de les magnituds meteorològiques i hidrològiques; tot aquest procés suposa que, des que es recullen les dades en camp fins que es visualitzen en l’aplicació informàtica, hi ha un temps d’uns 20 a 30 minuts des de la seua ocurrència real”.

El sistema, com a sistema automàtic, transmet informació de manera contínua a intervals de 5 minuts, a més emet dos tipus d’avisos als responsables de protecció civil i emergències: avisos de pluja mitjançant l’enviament de correus electrònics quan en el pluviòmetre se superen 30 litres per metre quadrat en 1 hora o 50 en 4 hores, tal com es recull en el Pla Especial davant del risc d’inundacions de la Generalitat Valenciana; i avisos de cabal després de la validació manual pels tècnics de sala en superar-se uns llindars determinats, però a diferència dels de pluja, els llindars són específics per a cada punt de mesurament. En aquest punt insisteix l’informe que, “més enllà de les dades del SAIH relacionades amb l’explotació i la seguretat de preses i infraestructures hidràuliques de l’Estat, cal aclarir que la informació i els avisos transmesos pel SAIH són complementaris a la resta de la informació que reben els Centres de Coordinació d’Emergències i de la qual es nodreixen per a la gestió de les emergències per inundacions”.

Seguiment de rambles i barrancs

L’informa pose en relleu que “el seguiment pluviohidrològic d’aquesta mena de conques, a causa de la rapidesa amb què es generen les crescudes, atés el nombre escàs de punts automàtics de control i, com que no hi ha la possibilitat de laminar els cabals, requereix la participació de diferents organismes, com es detalla en el Pla Especial d’Inundacions de la Generalitat”. En concret, a més de les confederacions, estan implicats en aquesta competència segons el Pla esmentat “els municipis, la Guàrdia Civil, el servei de Bombers Forestals de la Generalitat, la Policia de la Generalitat, agents mediambientals i recursos adscrits al Servei de Vigilància Preventiva davant del risc d’incendis forestals de la conselleria competent, brigades de la Diputació de València i comunitats de regants i serveis del cicle integral de l’aigua que informaran ajuntaments”.

A més, afig que, segons el Pla d’Inundacions, “per al cas dels barrancs i conques menors i en els casos en què la informació sobre la possibilitat d’inundacions procedisca d’altres organismes o serveis, el CCE Generalitat contrastarà la informació amb la Confederació Hidrogràfica per a determinar l’àmbit territorial d’afecció de l’alerta hidrològica”.

Per tant, segons l’informe remés a la jutgessa, “en aquesta mena de conques, la CHX no és qui fa el seguiment sinó qui, amb petició prèvia del CCE, contrasta la informació que arriba al CCE”. Aquest és el motiu pel qual “en alguns barrancs hi ha punts de control, que no són estacions d’aforament, sinó sensors de nivell que, en un moment donat, poden servir per a contrastar la informació que ha d’estar arribant i coordinant el CCE procedent de les fonts esmentades anteriorment”.

Com ha anat informant elDiario.es, Emergències de la Generalitat va enviar els bombers forestals a fer seguiment del barranc de Poio al migdia, però a les 15.00 els van ordenar retirar-se a la base.

El SAIH en el barranc de Poio

Tenint en compte les característiques de la conca de Poio, prossegueix l’informe, “la funcionalitat del SAIH i el mateix Pla Especial d’Inundacions, no es pot confiar la seguretat de les persones davant una emergència per inundacions a les dades de cabal d’un simple sensor de nivell, que no recull tota la informació hidrològica de la conca i en què, en tot cas, el temps de reacció per a la població és molt baix”. La gestió d’inundacions en aquesta mena de conques requereix “més anticipació, per a això serveix la informació pluviomètrica, però sobretot hi ha de servir la predicció meteorològica”.

Les dades de pluviometria de què disposa la CHX que poden tindre influència en la conca de Poio “són les que se situen dins de la mateixa conca i els contigus, és a dir, els pluviòmetres de Xiva, Setaigües, Real, la rambla de Poio NIII, Picassent, Repartiment, la Presa, Vilamarxant, Bugarra i Buseo”

Quant a cabals en la conca, “únicament es disposa d’un sensor que registra informació de nivell, a partir de la qual es fa una estimació del cabal circulant, que està situat en la rambla de Poio en l’encreuament amb l’Autovia de la Mediterrània (A3)”.

El document adjunta les dades de pluviometria mostrades en el web del SAIH entre les 16.00 i les 18.45, així com els 16 correus electrònics entre les 16.13 i les 18.42 referents a la superació de llindars de pluja.

Dades del cabal del barranc de Poio

L’informe insisteix que “el SAIH disposa d’un únic punt de control automàtic de cabal situat en el seu encreuament amb l’A3” i en què “la dada obtinguda en aquest punt no és representatiu del cabal del barranc de Poio en tot el seu recorregut, ja que conflueixen diferents afluents aigua avall” i afig: “Per la manera com es van produir les pluges (de l’est cap a l’oest), la part sud de la conca (barrancs de Gallego, Santo Domingo, el Pelós, l’Horteta…), que escapa al control del sensor SAIH, és la que primer va generar la crescuda que va començar a inundar Paiporta abans fins i tot que aquest sensor començara a registrar una crescuda important. Recordem que el rècord de pluja registrat en el pluviòmetre de l’Aemet a Torís (185 l/m² en una hora entre les 15.30 i les 16.30 del 29 d’octubre de 2024), alimenta aquests barrancs del sud de la conca del barranc de Poio”.

L’informe detalla les dades publicades en el web del SAIH en el període establit de 16.00 a 18.45, en la pretesa apagada informativa denunciada pel PP. D’acord amb les dades registrades, a partir de les 17.40 es va produir un increment sobtat de cabal. “Les dades d’aquesta pujada tan abrupta van estar disponibles en el CPC entre les 18.00 i les 18.10”, és a dir, dues hores abans de l’enviament de l’SMS massiu a la població, que a més es va enviar per la situació de risc de la presa de Forata.

L’informe remés a la jutgessa posa de manifest de nou que, “encara que les dades cada cinc minuts van estar disponibles en tot moment en el web del SAIH, els tècnics de la sala SAIH van enviar de manera redundant un correu electrònic al CCE una vegada validada i comprovada la informació sobre l’augment de cabal”. Aquest correu electrònic al CCE es va enviar les 18.43 i, a més de la dada de cabal, es va incloure també l’advertiment que la pujada era “molt ràpida”. Així doncs, “al marge de la publicació de les dades en el web del SAIH, es van enviar els correus electrònics següents entre les 16.13 i a les 18.43”.