Rosa Peris, María José Salvador o Mercedes Caballero, apostes per a la vicepresidència de les Corts Valencianes

L’eixida de la diputada socialista Gabriela Bravo del parlament autonòmic obri un nou front en les Corts Valencianes. Bravo deixa vacant la vicepresidència segona de la Mesa, un lloc que va obtindre per ser la segona candidata amb més suport en la votació, com marca el reglament. En virtut d’aquesta norma, els socialistes consideren que la vacant també correspon al seu grup parlamentari.

Per a cobrir aquesta plaça, el grup parlamentari se serveix de tres dones fortes en la formació: les diputades Mercedes Caballero, Rosa Peris o María José Salvador. Caballero és una històrica en les batalles internes del PSPV i va ser secretària provincial a València; Peris s’ha especialitzat en igualtat i manté forts vincles amb el moviment feminista valencià i estatal, mentre que Salvador va ser consellera d’Habitatge en el primer govern del Botànic i després vicepresidenta primera de la cambra en la legislatura passada. Un seient en la Mesa de les Corts implica tindre veu i vot en les decisions que es prenen en la cambra, a més d’un complement salarial de 3.451 euros mensuals i dret a dos assessors per a la vicepresidenta segona. 

El PP, per part seua, sembla disposat a obrir una batalla per aquest càrrec. Preguntats per l’eixida de Bravo dimarts passat, els populars es van limitar a dir que parlarien amb tots els grups parlamentaris i van evitar confirmar la seua postura. “Cal tornar a arribar a un consens entre tots els grups. La voluntat del PP sempre és dialogar, parlar amb tothom i arribar al màxim consens i acord possible”, va dir la portaveu adjunta dels populars, Laura Chuliá, que va remarcar: “Ara s’obri de nou aquesta votació (...) Tornem a la casella d’eixida”.

El reglament de la cambra indica que les votacions de la Presidència i de les vicepresidències són separades. La primera requereix una majoria absoluta i les segones es reparteixen en funció dels vots obtinguts, una manera de garantir la pluralitat en la mesa i evitar que el partit més votat detinga tot el poder de la cambra: el candidat més votat obté la vicepresidència primera i el segon, la següent. Així doncs, després de les eleccions de maig del 2023, es va determinar que la presidència l’ocuparia Llanos Massó (Vox) gràcies a un pacte del PP amb la ultradreta, que va sumar-hi els seus vots; la vicepresidència primera la va obtindre Alfredo Castelló (PP) amb el suport dels dos i la segona, Gabriela Bravo (PSPV), que va obtindre els 18 vots del seu grup. La sorpresa va ser que el PP prestara els seus vots a Compromís perquè Maria Josep Amigó fora la secretària segona, un lloc amb què comptava el PSPV pel fet de tindre més representació i que van atribuir a una maniobra dels populars.

Ara, amb la vacant, els socialistes tenen por que els populars vulguen aprofitar per a renegociar la seua posició en l’òrgan. La ruptura de PP i Vox no va alterar l’òrgan de govern del parlament, cosa incoherent si es donaven per trencats els pactes de Govern com va marcar Santiago Abascal, i per això el lloc que ocupa el PSPV pot ser una bona basa per a negociar el suport que Carlos Mazón necessita per als seus pressupostos. 

Els socialistes, no obstant això, creuen que correspon al seu grup nomenar el diputat per a aquesta responsabilitat. La lògica, el costum i la cortesia parlamentària apunten que el segon partit més votat hauria de tindre representació en la cambra. A més, argumenten, el reglament recull que s’ha de garantir la pluralitat: “Les vacants que hi haja en la Mesa durant la legislatura es cobriran per elecció del ple en la forma establida en els articles anteriors, adaptats en les previsions a la realitat de les vacants que calga cobrir”, diu el text des de fa quaranta anys.