El Xúquer, el Túria, el Magre i el barranc de Poio van triplicar el cabal de l’Ebre el dia de la DANA

El ja fatídic per a la història dels valencians barranc de Poio està sec durant la major part de l’any. El riu Magre té un cabal mitjà que no arriba a un metre cúbic per segon i el Túria desemboca comptades vegades en la mar Mediterrània durant les quatre estacions. Només el Xúquer disposa de prou cabal perquè l’aigua faça el recorregut complet, sempre sent conscients de les nombroses preses i pantans que parteixen els llits. Però dia de la DANA, aquests rius i barranc van batre rècords històrics de cabal i van convertir les comarques d’Utiel-Requena, la Ribera Alta i la Baixa i l’Horta Sud en un parany per a milers de conductors i ciutadans que continuaven amb les seues vides sense que La Generalitat Valenciana, la responsable de les Emergències, els advertira d’un perill mortal. Segons la informació que va facilitar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) a Emergències el 29 d’octubre, aquests quatre llits separats per 56 quilòmetres van duplicar i fins i tot van quadruplicar el cabal mitjà del riu Ebre en passar per Saragossa, el més cabalós d’Espanya.

Des del dia 30 d’octubre, el Govern de Carlos Mazón ha intentat evadir les seues responsabilitats en la gestió de l’Emergència. Ha culpat la CHX de “falta d’informació” i ha defensat que va actuar diligentment amb les dades de què disposava. Però la titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de Catarroja, Nuria Ruiz Tobarra, desconfia d’aquesta versió i en les seues interlocutòries de la instrucció que s’han fet públiques ha mantingut que la informació va existir en tot moment. Aquest ha sigut un dels arguments que ha utilitzat per a imputar l’exconsellera de Justícia Salomé Pradas i l’exsecretari autonòmic, Emilio Argüeso, i deixar fora de la causa, de moment, qualsevol representant de la CHX o de l’Aemet.

Segons la informació present en la causa, la CHX va informar en tot moment de les crescudes en els cabals del barranc i els tres rius que més danys personals i materials han causat. Sobretot quan el cabal de l’aigua va superar xifres espectaculars que vaticinaven la tragèdia aigua amunt hores abans que es produïra.

A les 16.55, la CHX va comunicar per correu electrònic al Centre de Coordinació d’Emergències que en la pròxima hora es preveien “cabals superiors a 1000 m³/s en el riu Magre per l’alleujament de la presa de Forata”. Aquest cabal d’aigua suposava el doble de la mitjana que transporta l’Ebre a Saragossa. El missatge avisava que les poblacions que es podrien veure significativament més afectades pel riu Magre eren Montroi, Real, Alfarb, l’Alcúdia i Algemesí. La crescuda del riu va provocar danys milionaris en aquests municipis. Al matí, aquesta barbaritat d’aigua havia fet estralls en passar per Utiel amb un cabal ascendent de més de 350 metres cúbics per segon.

Just aquell matí, a les 11.54, Aemet València va telefonar a Protecció Civil de la Generalitat per a actualitzar la situació. “Es necessita per al Gabinet de crisi del Govern la previsió per a València capital. Es comenta la previsió que continue plovent i es comenta sobre el tall de carreteres en l’A3 per Utiel”, van explicar. Un minut després, es va informar de barrancs desbordats i la crescuda del riu Magre. A Utiel van morir sis persones per la riuada, dos homes i quatre dones. A Algemesí van morir dues persones i a l’Alcúdia, dues més.

El llit del barranc de Poio va ser el més mortífer, malgrat que està habitualment sec i el que més aigua va arribar a transportar per uns minuts fruit de les aigües torrencials que van caure en la zona de Torís amb prop de 800 litres per metre quadrat el dia de la DANA. Aquesta aigua va anar rambla avall, a la qual es va sumar la que va caure a Xiva, l’inici de la zona amb més víctimes mortals. A les 17.02, el sensor SAIH va generar un avís de pluja en la rambla de Poio de 51,6 mm en les últimes 4 hores, superant el llindar de 50 mm en 4 hores. La CHX ho va comunicar per correu electrònic al CCE. A les 18.43, la CHX va comunicar per correu electrònic a les autoritats de protecció civil de la Generalitat un primer, segon i tercer avís de cabal en la rambla de Poio de 1.686,00 metres cúbics per segon amb tendència ascendent a les 18.40. Això suposava a l’altura de Xiva que el barranc transportava prop de quatre vegades el cabal de l’Ebre, arribant a depassar en alguns moments els 2.200 metres cúbics per segon. Va ser el que va provocar la gran onada que va arrasar l’Horta Sud i que va provocar la major part dels morts.

El Xúquer, el riu més temut fins a la data per ser el més cabalós de la Comunitat Valenciana, també va arribar a nivells d’aigua molt elevats, segons les dades que va oferir aquell dia la CHX. A les 18.31, la CHX va comunicar per correu electrònic a les autoritats de protecció civil de la Generalitat un cabal en el riu Xúquer de 525,84 metres cúbics per segon amb tendència ascendent. A les 23.34, la CHX va informar que el Xúquer superava els 1.200,00 metres per segon amb tendència ascendent. Va ser el riu la crescuda del qual menys morts va provocar. Un a Alzira, una altra persona a Sueca i dues a Guadassuar.

El Túria també té capítols tràgics per les seues crescudes en gotes fredes de tardor. Cal recordar la més coneguda del 1957, però també la del 1949, en què van morir un nombre de persones indeterminat que residien en el llit. El dia de la DANA, el Túria va canviar el seu curs històric a l’altura de Pedralba i va arrasar ponts a Riba-roja. El conegut parc cicloturista del Túria va desaparéixer sense deixar rastre. A les 23.09, la CHX va comunicar per correu electrònic a les autoritats de protecció civil de la Generalitat un cabal en el riu Túria de 1226,96 m³/s amb tendència ascendent. És a dir, tres vegades el riu Ebre. La riuada va provocar tres morts a Pedralba.

En una distància en línia recta entre el Xúquer i el Túria de 56 quilòmetres es van recollir quantitats ingents d’aigua que fan replantejar-se tots els protocols d’Emergències i l’actuació d’aquell dia.