LLEGIR EN CASTELLÀ
“No cal estudiar gaire ni tenir un màster per saber que si un centenar d'habitatges aboquen les aigües residuals directament al terreny i just a sota (entre 15 i 20 metres) hi ha una cova, més aviat que tarda la merda arribarà a la cova i més tenint en compte que és una roca molt porosa i plena de forats”.
Visiblement indignats, els espeleòlegs de Balears s'han posat en peu de guerra per denunciar el que està succeint a la coneguda com a Cova del Pas de Vallgornera, situada al terme municipal de Llucmajor (Mallorca): l'estructura natural, de gran valor geològic i ecològic, està veient-se contaminada per la filtració. Els especialistes no descarten recórrer a la Comissió Europea per posar límit a aquesta problemàtica i fins i tot reclamar la desclassificació dels terrenys si no s'adopten mesures per prevenir la contaminació de la cavitat.
Els espeleòlegs fa més de deu anys que denuncien l'absència d'un sistema de clavegueram a la zona, fruit de la qual cosa han apreciat clars indicis clars de contaminació a la cova traduïts en la proliferació d'organismes indicadors de matèria orgànica així com en l'alteració de la transparència de l'aigua. Les queixes, formulades a través de la Federació Balear d'Espeleologia (FBE), han estat interposades davant de diferents organismes amb l'objectiu de reclamar mesures urgents que vetllen per la protecció de la cavitat, sense que fins ara s'hagi impulsat cap mesura per prevenir-ne el deteriorament. “No hi ha hagut voluntat de fer-ho”, recrimina el president de l'entitat, Guillem Mulet, en declaracions a elDiario.es.
Una troballa inesperada
La troballa de la Cova de Vallgornera es va produir el 1968, quan s'estaven duent a terme unes perforacions per a la construcció d'un pou negre encarregat pels propietaris de l'establiment que aleshores s'erigia sobre la cavitat, l'Hotel Es Pas. Eren temps en què el big bang turístic començava a fer els seus estralls sobre el paisatge natural, transformant sobretot les zones costaneres, les cales i platges verges de les quals van quedar per sempre desfigurades pel formigó. El 26 d'abril d'aquell any, mentre picava, el mestre Tomeu va descobrir un gran forat sota terra: havia perforat el sostre de la sala d'entrada a la cova de Vallgornera.
Ho explica el mateix Guillem Mulet al seu estudi La Cova des Pas de Vallgornera, una maravella subterrània, en què assenyala que, després de la troballa, els propietaris de l'hotel van acomanar la construcció del pou en una altra zona amb l'objectiu d'evitar que les obres no afectessin la cavitat i, de passada, que un equip d'espeleòlegs belgues l'exploressin per comprovar-ne la viabilitat com a atracció turística, cosa que finalment va quedar descartada.
La troballa de la Cova del Pas de Vallgornera es va produir el 1968, quan es duien a terme unes perforacions per a la construcció d'un pou negre encarregat pels propietaris de l'establiment que aleshores s'erigia sobre la cavitat, l'Hotel Es Pas. El 26 d'abril, mentre picava, el mestre Tomeu va descobrir un gran forat sota terra: havia perforat el sostre de la sala d'entrada a la cova de Vallgornera
Tot i això, la presència de la cova no va impedir, igual que en moltes altres zones del litoral mallorquí, la ràpida urbanització d'uns terrenys situats a pocs metres del mar. Les primeres edificacions van ser executades ja als anys seixanta per una promotora belga i, després d'anys d'estancament, entre el 2001 i el 2002 es va reactivar el procés d'urbanització de la zona. Uns fets que provoquen, tal com van denunciar al seu dia els ecologistes a través del Grup d'Ornitologia Balear (GOB), que la cova es vegi afectada per vibracions, filtracions i despreniments. La zona representa, segons l'entitat conservacionista, “l'última taca que encara es pot preservar d'una urbanització salvatge de la costa”.
Tres urbanitzacions i uns 5.000 veïns
Avui, sobre la cova s'aixequen tres urbanitzacions: Es Pas, Cala Pi i Vallgornera. Les componen centenars d'habitatges unifamiliars on habiten uns 5.000 veïns. La majoria tenen luxosos xalets amb piscina i vista directa sobre el mar. Alguns destinats al lloguer de vacances i altres a la venda per quantitats que arriben als 4,5 milions d'euros. “Villa d'estil mediterrani a primera línia de Cala Pi. Aquesta impressionant propietat ofereix hipnotitzants vistes al mar obert. La casa marca el seu lloc a Cala Pi amb belles zones a l'aire lliure, un jardí privat i un mirador al costat del penya-segat com un oasi especial”, es pot llegir en un dels anuncis publicats en un portal immobiliari.
L'any 2000, la cova va ser protegida per la Conselleria de Medi Ambient com a Lloc d'Interès Comunitari (LIC) de la Xarxa Natura 2000. Un fet que no ha impedit que l'Ajuntament de Llucmajor continués concedint llicències, com tampoc el que les urbanitzacions no comptin amb clavegueram per a l'evacuació d'aigües residuals.
“La urbanització no disposa d'alguns dels serveis urbanístics bàsics necessaris per donar servei a les edificacions existents o a les quals les Normes Subsidiàries del municipi habilitin construir i mantenir la classificació com a sòl urbà. El principal problema: el clavegueram”, la qual cosa implica que la urbanització no disposa dels serveis bàsics exigits perquè un solar pugui ser considerat com a sòl urbà, tal com recrimina el GOB. La Llei de Bases de Règim Local, a l'article 26.1.a), disposa que tots els municipis han de prestar serveis bàsics com l'enllumenat públic, la pavimentació de les vies públiques i el clavegueram, com així ho ha disposat en diverses ocasions la jurisprudència.
L'any 2000, la cova va ser protegida per la Conselleria de Medi Ambient com a Lloc d'Interès Comunitari (LIC) de la Xarxa Natura 2000. Un fet que no ha impedit que el Ajuntament de Llucmajor continués concedint llicències, com tampoc el que les urbanitzacions no comptin amb clavegueram per a l'evacuació d'aigües residuals
No en va, el Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó va determinar el 2012 que les entitats locals estan obligades a prestar serveis públics de clavegueram, enllumenat públic i pavimentació quan aquests siguin exigits pels veïns, especialment en sòls classificats com a urbans. La sentència recalca, en aquest sentit, que un Ajuntament no pot traslladar la responsabilitat al particular.
Els veïns: “Som els primers que volem que la cova no pateixi danys”
A Mallorca, els veïns de la urbanització ubicada sobre la Cova de Vallgornera fa anys que exigeixen disposar de clavegueram. “Nosaltres som els primers que volem que la cova no pateixi danys per filtracions”, assevera Antoni Contestí, portaveu del col·lectiu agrupat per reclamar aquest servei. En declaracions a elDiario.es, Contestí, veí de la urbanització d'es Pas, explica que el clavegueram posaria fi a la problemàtica que pateixen des de viuen a la zona i assenyala que s'han dirigit nombroses vegades a l'Ajuntament per protestar, sense que fins ara els hagi ofert una solució. Entre les mesures proposades pels residents hi ha la possibilitat de fer el clavegueram per buit, que utilitza una xarxa de canonades segellades, requereix menys obres i emet immediatament un senyal elèctric en cas que es produeixi una fuita.
Els veïns de la urbanització situada sobre la Cova de Vallgornera porten anys exigint disposar de clavegueram. "Nosaltres som els primers que volem que la cova no sofreixi danys per filtracions", assevera Antoni Contestí, portaveu del col·lectiu agrupat per a reclamar aquest servei
“Nosaltres, com a associació, hem anat a parlar amb l'Ajuntament per posar-nos a la seva disposició i dir que nosaltres buscarem les empreses. Ja hem demanat pressupostos. Però el problema és que l'Ajuntament no fa res”, lamenta. elDiario.es s'ha posat en contacte amb el Consistori per conèixer-ne la versió, però no ha obtingut resposta. Segons va publicar Diario de Mallorca a principis de gener, el Consistori té previst iniciar aquest any el procés de licitació de les obres per a la construcció de la xarxa de clavegueram del Pas de Vallgornera amb l'objectiu d'evitar que es continuïn produint filtracions d'aigües fecals a l'interior de la cova.
Per la seva banda, els espeleòlegs insisteixen, de la mà dels veïns, en la necessitat de dotar de clavegueram la urbanització. En cas contrari, “arribarà un moment en què l'aigua de la cova es contamini completament”, adverteix Mulet. El desembre del 2017, la FBE ja advertia del perill d'esfondrament de la cova des Pas de Vallgornera i llançava un avís al Consistori: “Senyors de l'Ajuntament de Llucmajor, no sabem a quina maniobra obeeix això però sàpiguen que estan començant una guerra que no poden guanyar”.
“Des de fa més de cinc anys -assenyalaven llavors-, aquesta Federació ha estat ajudant en la realització de diversos estudis i proves realitzades per aquest ajuntament i la Conselleria [de Medi Ambient] encaminades a determinar si és o no viable la realització d'un clavegueram sense que la cova es vegi afectada per l'obra. Tots els estudis i proves de prova ció del terreny i roca encaixant van ser molt més positives del que s'esperava”, informaven els espeleòlegs.
Des de fa més de cinc anys -assenyalaven llavors-, aquesta Federació ha estat ajudant en la realització de diversos estudis i proves realitzades per aquest ajuntament i la Conselleria [de Medi Ambient] encaminades a determinar si és o no viable la realització d'un clavegueram sense que la cova es vegi afectada per l'obra
Recentment, a petició de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern balear, agents del Grup Especial d'Activitats Subaquàtiques (GEAS) i agents del Seprona de la Guàrdia Civil van fer una recollida de mostres d'aigua de la cova per a la seva anàlisi fisicoquímica i biològica. Tal com van informar, les analítiques van revelar que la cova no presenta símptomes de contaminació per aigües fecals, atès que els valors del bacteri Enterococcus són baixos i els del bacteri Escherichia coli, molt baixos. Així mateix, van assenyalar que els resultats negatius d'amoni i fosfats tampoc no indiquen una possible contaminació per filtracions.
Els espeleòlegs, amb tot, continuaran lluitant per vetllar pel bon estat de les aigües de la cova. “El proper pas, si les administracions no fan res al respecte, serà presentar una denúncia davant la Comissió Europea de Medi Ambient exposant el problema i la seva solució: la desclassificació de la urbanització des Pas i tornar el paisatge al seu estat inicial”, sentencien.