El Govern de Mazón aprofita la DANA per consumar la croada contra les lleis de protecció del territori de l'esquerra

El Govern valencià que presideix Carlos Mazón va anunciar el 2 de desembre passat que treballa en la revisió del Pla d'Acció Territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del Risc d'Inundació a la Comunitat Valenciana (Patricova) i en la modificació de la Llei de l'Horta, i per extensió del Pla d'Acció Territorial (PAT) de l'Horta i del Consell de l'Horta, amb el suposat objectiu de facilitar les obres necessàries per desbloquejar els projectes d'actuació sobre la canalització de rius i barrancs després de la catàstrofe de la DANA que ha deixat 222 morts y encara tres desapareguts.

La realitat, però, que es tracta d'una nova iniciativa que confirma la croada de Mazón contra tota la legislació aprovada o modificada pel Govern del Botànic per protegir el territori i limitar els desenvolupaments urbans, sobretot, en paratges naturals o en zones inundables. L'objectiu és donar més facilitats a les constructores i promotores a l'hora d'executar els projectes.

Com va informar aquest diari, és fals que la Llei i el PAT de l'Horta impedeixin l'execució de les obres de canalització dels barrancs de Poio o de la Saleta, com va reconèixer el mes de juliol passat la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori per escrit en resposta a un requeriment de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), on es donava el vistiplau al projecte, això sí, condicionat a la presentació d'un estudi d'integració paisatgístic.

A més, tal com recull l'article 67-B del PAT de l'Horta, les lleis de nova planta hauran de: “minimitzar la superfície d'Horta ocupada, adaptant la seva secció hidràulica; realitzar un tractament paisatgístic de la infraestructura; incorporar vies de vianants o ciclistes que passen al costat del mateix”. A més, estableix que les actuacions en els llits naturals hauran de: “Preservar el caràcter natural com a corredor ecològic; conservar i posar en valor el patrimoni cultural associat; potenciar-ne la funció d'itinerari per al trànsit de vianants i ciclista”.

És a dir, en cap cas estableix una prohibició de realitzar obres per afectar sòl agrícola, sinó que parla que les obres que s'executen s'han d'integrar al paisatge.

De fet, el mateix conseller de Medi Ambient, Vicente Martínez Mus, va confirmar que no hi ha cap informe contrari a les obres de drenatge. Únicament es van emetre informes favorables amb “condicionants” per integrar-se al paisatge, com va admetre a la roda de premsa que va oferir el divendres 29 de novembre, tal com va informar Levante-EMV.

No obstant això, uns dies més tard, el 2 de desembre passat, el mateix Martínez Mus juntament amb el conseller d'Agricultura, Miguel Barrachina, va justificar els canvis a la Llei de l'Horta i al Consell de l'Horta en què ha estat una norma que ha suposat “un fre a la posada en marxa d'aquestes actuacions per la seva afecció a zones d'horta”, en referència a les obres als barrancs de Poio i la Saleta i van parlar d'“informes desfavorables” del Consell de l'Horta, contradient-se amb allò afirmat només uns dies abans.

Amb les modificacions proposades per la Generalitat, el Consell de l'Horta (integrat per diverses conselleries, la Diputació de València, l'Ajuntament de València, organitzacions agràries i entitats de defensa de l'horta) assumirà únicament responsabilitats en matèria agrícola. Fins ara, els seus informes eren preceptius i vinculants. Amb el canvi normatiu s'eliminarà qualsevol trava per a aquestes obres, és a dir, no tindrà competències per aturar situacions que impliquen la desprotecció de sòl agrícola o per informar desfavorablement contra desenvolupaments urbanístics en sòl agrícola protegit.

Pel que fa al Patricova, tan sols s'ha informat de la revisió i de la introducció d'un nou paquet de mesures en matèria urbanística per impulsar la reconstrucció de les localitats afectades, però sense entrar en detalls i sense especificar si s'ampliarà la superfície considerada com a inundable per evitar nous desenvolupaments urbans. A més, la Generalitat està elaborant una nova cartografia de les zones inundades, actualitzant el mesurament del calat o la profunditat del flux d'aigua dels rius Túria, Magre i Poio.

El vestit a mida per a les constructores

A totes aquestes reformes legals se n'uneixen altres ja anunciades anteriorment que suposen un vestit a mida per facilitar la iniciativa privada en els desenvolupaments urbans. Per exemple, el Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel) de la Comunitat Valenciana aprovat el 2018 pel Govern del Botànic es canviarà per una Llei de Costes valenciana. Tot i que encara se'n desconeix el detall del contingut, tan sols un mes després de la DANA el PP i Vox van aprovar la construcció d'hotels a 200 metres de la costa mitjançant decret de simplificació administrativa. Amb el Pativel tan sols es permetia a 500 metres de la costa i amb unes dimensions i característiques molt limitades.

A més, com va informar aquesta redacció, el Pativel protegeix 7.500 hectàrees de sòl al litoral, de les quals 1.100 són a zones inundables. En estar en sòls que ja eren urbanitzables, si s'elimina la legislació aquest sòl serà susceptible de ser urbanitzat, llevat que ho impedisca una nova normativa com podria ser la Llei de Costes valenciana.

El Govern de Mazón també té en marxa una proposta de modificació de la la Llei d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (LOTUP) que condueix a deixar l'urbanisme a les mans dels promotors, de manera que fins i tot podrien tindre capacitat per modificar plans generals, una competència exclusiva dels ajuntaments.

A més,el decret d'habitatge protegit anunciat recentment incrementa el preu màxim per mòdul, en passar de 2.200 euros metres quadrats a 2.400 euros. L'executiu autonòmic justifica l'augment de preu dels habitatges protegits en la necessitat d'incentivar els promotors a construir aquest tipus de promocions per estimular la col·laboració pública i privada. L'objectiu del decret és impulsar la incorporació de 10.000 habitatges de protecció pública a la legislatura per contenir els preus.