Mazón és la X que falta per aïllar en l’enviament de l’alerta massiva a la població el dia de la DANA

LLEGIR EN CASTELLÀ
El Govern valencià ha comunicat a la titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de Catarroja la llista de la trentena d’organismes i persones que van participar en la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) el 29 d’octubre passat per a la gestió de la DANA. No obstant això, en la llista falta un personatge important: el president de la Generalitat, Carlos Mazón, que es va incorporar al Cecopi que s’havia convocat a l’Eliana cap a les 19.30. Mazón és la persona a qui la jutgessa vol que s’identifique com a màxim representant autonòmic que estava en la reunió quan es va llançar la ja famosa alerta massiva a la població a les 20.11 i que va arribar als mòbils quan milers de persones estaven amb l’aigua al coll i, algunes, ja desaparegudes o mortes. La instructora pretén saber amb aquestes informacions qui va decidir llançar el missatge a través del sistema Es-Alert, qui va elaborar el text, que titla d’“errat en el contingut”, i per què es va retardar tant si a les 18.00 ja es va posar damunt la taula aquesta opció.
Carlos Mazón, que ja fa dies que afirma davant els mitjans de comunicació que el seu Govern donarà totes les explicacions al jutjat, va arribar dues hores i 45 minuts després que el Cecopi haguera arrancat, però va tindre molt a veure en el llançament del missatge massiu. Per acció i per omissió. Com ja ha contat elDiario.es en les últimes setmanes, el subdirector d’Emergències, l’alt funcionari Jorge Suárez, va ser la primera persona que va posar damunt la taula la possibilitat d’utilitzar l’Es-Alert per a avisar la població, sistema pel qual també va advocar el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miguel Polo.
Eren passades les 18.00 i la informació que arribava al Cecopi no feia més que empitjorar. En aquest moment s’estudiava confinar la població, però la consellera Salomé Pradas va demanar fer un recés. Cap a les 18.10, els representants del Govern, entre els quañs la delegada Pilar Bernabé, i també les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, van ser desconnectats de la reunió a què assistien per videoconferència.
En una altra sala, i acompanyada pel president de la Diputació de València, Vicente Mompó, Pradas intentava contactar amb el cap del Consell per a comunicar-li la situació i també la possibilitat de l’ús de l’Es-Alert. Va haver-hi una comunicació entre Pradas i Mazón a les 18.45, telefonada reconeguda pel mateix president de la Generalitat, en què la consellera l’informa de la possibilitat de trencament de la presa de Forata. Aquest fet va ser el que va motivar Carlos Mazón a presentar-se en el Cecopi. Va ser després d’aquesta telefonada i a aquestes hores que s’inicia la confecció i la preparació del missatge Es-Alert, segons ha pogut saber elDiario.es de diverses fonts presencials. És, per tant, en aquesta comunicació que s’informa el president de la possibilitat de llançar l’alerta massiva, una operació que el cap del Consell hauria aprovat verbalment a la consellera.
Jorge Suárez i una funcionària van ser els encarregats d’iniciar els tràmits del missatge i a partir de les 19.00 van començar les topades entre tècnics pel contingut del missatge. Suárez i el cap del Consorci Provincial de Bombers de València, José Miguel Basset, debatien de manera acalorada sobre llançar un missatge molt contundent o més rebaixat per a no alarmar més del que calia a la població. Va haver-hi qui va plantejar fins i tot que no s’enviara, perquè podria ser contraproduent. El debat genera tanta tensió que el president de la Diputació de València i el secretari autonòmic d’Emergències clamen perquè el missatge es llance. “Voleu enviar el missatge d’una puta vegada?”, etziben.
Però continuen els esculls. En aquest moment sorgeix el dubte de l’abast geogràfic de l’alerta massiva, el disseny de la qual correspon a la Generalitat, segons els protocols del Ministeri de l’Interior. Per a resoldre aquesta decisió, la consellera torna a comunicar via telefònica amb Mazón. Després de parlar amb el president, segons diversos testimonis, la consellera indica que s’envie a tota la província de València. Una vegada decidit l’abast i el text, que la jutgessa qüestiona, perquè no va servir perquè les persones que van morir ofegades en els seus habitatges pogueren haver-se protegit, Suárez es va dirigir a llançar l’alerta, però un testimoni del Cecopi va recordar que calia una segona validació.
La connexió amb les autoritats del Govern s’havia recuperat a les 19.00, però es va tornar a tallar cap a les 19.40, coincidint amb l’arribada del president de la Generalitat a la reunió clau, una hora i mitja després que l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències emetera un avís de risc en què declarava l’escenari 2 en la presa de Forata per “perill de trencament o avaria greu”.
Una alerta que no va servir de res
Abans d’incorporar-se al Cecopi, el president i la consellera van tindre una conversa en un apart, d’uns deu minuts, en què Pradas l’hauria informat, entre altres coses, del llançament definitiu de l’alerta massiva.
Aquest apart, segons ha publicat La Vanguardia, hauria coincidit amb el moment que Mazón va donar la validació final per a llançar l’Es-Alert. Després de deu minuts més posant al dia el president, el Cecopi va recuperar la connexió amb els representants del Govern i es va reprendre la reunió de crisi. Els funcionaris, amb l’aval de l’ordre política, van llançar el missatge a les 20.11 del fatídic dia. No va servir de res.
La jutgessa de la DANA, la titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de Catarroja, ha reiterat en diverses actuacions recents que l’enviament de l’alerta va ser “notablement tardà”, a més d’“errat en el contingut”. I això és perquè simplement demanava “evitar qualsevol desplaçament” (i no que la població es refugiara en plantes superiors).
“Moltes de les víctimes van morir sense eixir de la planta baixa del seu domicili, en baixar al garatge o simplement perquè estaven en la via pública”, afirma la instructora després d’haver escoltat desenes de declaracions de familiars de morts i de testimonis de la barrancada.
La magistrada, a tall de conclusió preliminar de la seua investigació, assegura: “En definitiva, els danys materials no es podien evitar, les morts, sí”. Només un testimoni, actualment sense aforament, pot relatar detalladament i al complet les converses amb Mazón sobre l’enviament de l’alerta: l’exconsellera Salomé Pradas.
0