El registre de telefonades de Pradas apuntala la desaparició de Mazón en les hores més tràgiques de la Dana

El registre de telefonades de l'exconsellera de Justícia i Interior de la Generalitat, Salomé Pradas, el 29 d'octubre és un colp per a la credibilitat del cap del Consell, Carlos Mazón. L'acta notarial, a què ha tingut accés elDiario.es, acredita que el president Mazón es va desconnectar de la gestió de la crisi al llarg de tot el matí del dia de la DANA i en les tres hores del seu dinar al Ventorro. Només a les 17.37, Carlos Mazón va telefonar Pradas durant dos minuts. Aquesta comunicació, en una hora en la qual ja hi havia persones desaparegudes, Utiel estava arrasat pel riu Magre i Xiva destrossada per la barrancada, no va ser suficient per alertar el cap del Consell, que va seguir amb el seu àpat i la posterior trobada i no va arribar al Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) fins a tres hores després, a les 20.28 hores. les comarques valencianes. I això que Pradas sí que va aconseguir contactar amb alts càrrecs de l'equip de Mazón com José Manuel Cuenca o Cayetano García Ramírez.

Aquestes absències mostren la despreocupació del president de la Generalitat, malgrat la situació catastròfica que patien les comarques valencianes. A les 17.37, Pradas va aconseguir parlar amb el president durant dos minuts; a les 18.16, durant set minuts; a les 18.25, durant 43 segons, i — a les 18.30— durant 33 segons. Així i tot, el cap del Consell no es va dignar a desplaçar-se al Cecopi de l'Eliana fins molt més tard.

Però, des de l'òptica judicial, més greu és l'absència de més d'una hora, en què Pradas i Mazón no es van intercanviar telefonades: entre les 18.30 i les 19.43. Aueixa franja horària és clau per a l'estratègia del Cecopi i per a les decisions que allí es van prendre. Tant per l'alarmant lentitud a prendre decisions com per la seua tardança a enviar l'És-Alert, és una de les claus de la instrucció de la jutgessa. En aquest periple, Pradas va intentar parlar sense èxit amb Mazón a les 19.10 i a les 19.36. En el registre de telefonades de l'exconsellera, aquests dos intents de comunicació apareixen com “trucada cancel·lada”.

La reunió estava en aquellse moments parada unilateralment per la consellera Pradas, precisament quan es va decidir i es va preparar l'Es-Alert, segons la documentació en poder d'aquesta redacció. El president no va atendre —per acció i per omissió— fins a tres telefonades de la consellera d'Emergències. Només la va cridar a les 19.43 (durant 48 segons), quan feia una hora que la barrancada de la rambla del Poio arrasava Quart de Poblet, Picanya, Paiporta, Benetússer, Massanassa, Catarroja o Sedaví. Segons la instrucció de la jutgessa, que no investiga Mazón per la seua condició d'aforat, es tracta dels moments en què més persones van morir.

Posteriorment a aqueixa hora, i un minut abans del llançament a les 20.11 de l'Es-Alert, Mazón va parlar un minut amb Pradas. Es desconeix de què van parlar i quines van ser les instruccions donades, però es va llançar el missatge massiu en aquells moments. A les 20.19, Pradas no es va fer amb Mazón i, després, el cap del Consell no va aconseguir parlar amb la seua responsable d'Emergències, que exercia el comandament únic de la resposta a la catàstrofe. Finalment, en aquell moment van parlar durant 38 segons.

El president de la Generalitat es va personar en l'edifici del Centre de Coordinació d'Emergències del 112 a l'Eliana a les 20.28, segons la seua última versió dels fets. Amb centenars de desapareguts i morts per una catàstrofe que ningú d'Emergències de la Generalitat va veure vindre.

Aquestes telefonades aportades a la jutgessa instructora situen Mazón en moments clau de les decisions de la consellera d'Emergències. Per què no va convocar el Cecopi fins a les 17.00? Per què no es va decidir llançar l'alerta massiva abans?

Salomé Pradas, investigada en la causa, ha defensat en seu judicial i públicament que el president no va retardar la presa de decisions, però és cridaner que la consellera necessitara parlar amb el seu cap en tres ocasions en els moments més complexos de la vesprada, i quan el Cecopi estava paralitzat, entre les 18.30 i quasi les 19.45.

El misteriós parador del cap del Consell

Què va passar en aqueixa hora i quart? Tota l'Horta Sud es va inundar i la delegada del Govern, Pilar Bernabé, va rebre la telefonada de l'alcaldessa de Paiporta, Maribel Albalat, relatant que molts dels seus veïns s'estaven ofegant. On parava la màxima autoritat autonòmica? On es trobava el president de tots els valencians, que vivien la major catàstrofe de les últimes dècades?

De moment, i fins a la data, ha sigut impossible situar físicament el president de la Generalitat entre les 17.43, quan estava al Ventorro amb la periodista Maribel Vilaplana, i les 20.28, quan va arribar al Cecopi. Cap testimoni ha pogut acreditar el parador de Carlos Mazón en aquelles hores i tampoc el president ha volgut donar llum a la seua situació.

Només es coneixen les telefonades que va dir el mateix Mazónque havia fet durant aquell temps. Entre les 18.30 i les 19.43, segons aqueixes dades, el cap del Consell va cridar al seu director general de Comunicació, Francisco González (18.48); al seu 'número dos' en el partit, Juan Francisco Pérez Llorca (18.57), i al seu amic, el secretari autonòmic d'Infraestructures, Javier Sendra (19.34).

En el cas de Sendra, es desconeix qui va telefonar a qui, però la realitat és que l'alt càrrec és el responsable del Metro de València, que va tancar només quan els maquinistes van alertar que les vies estaven inundades a l'alçada del barranc de Poio. En el moment de la telefonada, el secretari autonòmic presenciava en directe la inundació de les instal·lacions de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) a conseqüència del desbordament de la rambla del Poio.

L'aforat Mazón

La jutgessa instructora de la DANA, Nuria Ruiz Tobarra, ha afirmat en diverses actuacions que Mazón no pot —de moment— ser investigat en la causa, per la seua condició d'aforat. Només podria declarar voluntàriament, una opció que el president del PP ha declinat assumir.

La instrucció, no obstant això, acumula nombrosos indicis que apuntalen la desastrosa gestió de la catàstrofe per part de la Generalitat Valenciana. Salomé Pradas ostentava el comandament únic de la resposta a l'emergència i, en la seua declaració com a imputada, es va escudar en el seu desconeixement total d'un negociat clau i no va disparar cap al seu antic superior jeràrquic en el Consell.

No obstant això, aquest tipus d'instruccions són llargues i a Mazón li queden dos anys d'aforament (en el cas que no hi haguera avançament electoral o que el PP no el tornara a col·locar de cap de cartell). La jutgessa també podria adreçar-se a la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) amb una exposició de motius per a sol·licitar que s'investigue l'aforat Mazón, si acumula suficients indicis sòlids per a això.

Tot són hipòtesis. L'única certesa és que el cap del Consell no ha explicat en prop de sis mesos des de la catàstrofe el seu parador en les hores clau de la resposta a l'emergència. Com si la defunció de 228 persones no fora suficient perquè Carlos Mazón explicara una cosa tan senzilla com què feia exactament en aquells moments.