El Parlament valida el decret llei que prohibeix les macrogranges avícoles de més de 160.000 gallines a les Balears

El Parlament ha convalidat aquest dimarts el decret llei que prohibeix les macrogranges avícoles de més de 160.000 gallines i estableix altres límits a la mida d'aquests projectes en funció de la proximitat amb els nuclis urbans. El Govern balear va aprovar aquest decret després de frenar la macrogranja projectada al municipi mallorquí de Sineu, en què els promotors pretenien albergar 750.000 d'aquestes aus amb l'objectiu de produir uns 156 milions d'ous a l'any.

La mesura ha tirat endavant amb els vots favorables de PP i MÉS per Mallorca. Per part seva, Vox i PSIB han votat en contra i Unides Podem i Més per Menorca s'han abstingut. Pel que fa a la tramitació del decret com a projecte de llei, sol·licitada per Vox i PSIB, ha tirat endavant amb els vots a favor de tots els grups excepte el PP, que hi ha votat en contra.

La nova normativa preveu que les macrogranges que allotgin a partir de 20.000 gallines s'hauran de situar almenys a dos quilòmetres lineals de distància del sòl urbà residencial més proper. Entre els dos i els quatre quilòmetres aquestes podran tenir fins a 40.000 aus, mentre que entre els quatre i els sis quilòmetres podran albergar fins a 60.000 exemplars. El topall màxim se situa a les 160.000, que en qualsevol cas s'hauran de trobar a una distància no inferior a aquests sis quilòmetres de distància dels nuclis urbans residencials.

El conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha criticat durant la seva intervenció la intenció d'“alguns” de polititzar aquest tema que, segons la seva opinió, té un caràcter tècnic, amb “l'objectiu de desgastar el Govern”. Segons Simonet, la gran majoria de la Cambra ha mantingut postures a favor de treballar en els problemes sobrevinguts i d'altres en contra, però mantenint un discurs “coherent” amb allò que defensen.

El decret, ha assenyalat, és senzill i agafa de referència una directiva europea, així com reials decrets nacionals per regular únicament les mides i distàncies de les explotacions avícoles intensives. “No cal carregar el sector amb més normes específiques”, ha considerat el conseller, alhora que ha argumentat que el decret només pretén regular allò que no estableix el reial decret avícola estatal.

Per la seva banda, el diputat de MÉS per Mallorca Ferran Rosa ha indicat que el decret està “lluny de ser una solució final als problemes de les macrogranges” però que contribueix a resoldre una part del problema. Igualment, Rosa ha criticat les acusacions creuades entre el PP i el PSIB en relació amb el projecte de la macrogranja de Sineu. “Plantejaments simplistes que no ens acostaven a trobar una solució al problema”, ha lamentat. També ha posat en valor la feina feta des de MÉS per Mallorca que va parlar amb el Govern i el PP per intentar aturar la macrogranja a Sineu.

El diputat del PP Pedro Álvarez ha arrencat la seva intervenció llançant un missatge de tranquil·litat als residents del Pla de Mallorca. Segons ha dit, el decret llei “no és una casualitat ni una invenció ni un caprici”, sinó que és una eina que “dóna resposta a una demanda concreta en el moment encertat”.

Álvarez ha destacat que el Govern ha donat una solució a un problema i preocupació ciutadana, “demostrant així sensibilitat”. “Es tracta de garantir la supervivència d´una comarca agrícola que sempre ha apostat per un model de ramaderia extensiva”, ha subratllat.

El popular ha agraït el paper “constructiu” de MÉS per Mallorca i la seva voluntat per trobar una solució, una actitud que, ha criticat, ha estat oposada a la dels socialistes. “Hi ha dues posicions a l'esquerra mallorquina, dues maneres de fer oposició: la de MÉS que és una política útil, i la del PSIB que és jugar a la confusió i fer política bruta”, ha asseverat.

Pel que fa a la tramitació del decret com a projecte de llei, Álvarez ha explicat que la seva formació aposta pel desenvolupament de la llei agrària balear i que el sector “pugui opinar amb tranquil·litat”.

Vox i PSIB, en contra

Els grups parlamentaris de Vox i el PSIB han votat en contra del decret llei per diferents raons. D'una banda, el diputat socialista Marc Pons ha apuntat que el decret llei és “feble” i presenta “manca d'ambició”. “Amb tres articles no regules un sector econòmic amb la ramaderia intensiva”, ha considerat, alhora que ha assegurat que el decret no prohibeix la construcció de macrogranges.

Pons ha argumentat que el terreny de Son Vanrell té 126 hectàrees, set de les quals estan ubicades a més de dos quilòmetres del nucli urbà i s'hi poden posar 40.000 gallines. A més, segons el socialista, la Llei de simplificació administrativa facilita la segregació de les parcel·les de forma ràpida, de manera que “si el promotor decidís crear dues societats diferents i demanar dos projectes de 39.000 gallines a Son Vanrell es podria autoritzar”.

D'altra banda, el diputat de Vox Sergio Rodríguez ha resumit el vot en contra de la seva formació en què és un decret llei “profundament intervencionista”. Segons la seva opinió, la normativa es contradiu amb els “intents” de la simplificació administrativa.

Així mateix, el diputat ha qüestionat quina és la “extraordinària i urgent necessitat” a aprovar aquest decret si el projecte de macrogranja de Sineu ja s'ha aturat. “Potser s'ha detingut el projecte d'una manera no ajustada del tot a dret i ara es busca una cobertura legal”, ha suggerit. Entre altres qüestions, ha recriminat al Govern que hagi pactat el decret amb els ecosobiranistes. “¿Són més importants les gallines que els principis?”, ha preguntat al PP, afegint que “hi ha gent amb qui no es pot pactar”.

Per la seva banda, la diputada d'Unides Podem, Cristina Gómez, ha considerat que calia establir una moratòria de dos anys a Balears i per a tot tipus de ramaderia. “Si estan en contra de les macrogranges les han de prohibir a tots els pobles de totes les illes”, ha reivindicat.

Pel que fa al projecte d'una granja porcina, presentat per la mateixa promotora de la macrogranja avícola a Sineu una vegada aquest projecte va quedar arxivat, Gómez ha dit que són “els campions a incomplir la llei” i que, per això, és més necessària la moratòria per “estudiar-lo amb tranquil·litat”.