Places esgotades i nens a les escoletes privades: els efectes col·laterals de la gratuïtat de 0 a 3 anys a Balears

Clara va donar a llum el seu primer fill, Bruno, el 31 d'agost passat. Després de la baixa de maternitat de 16 setmanes, els 21 dies de permís de lactància i una setmana de vacances, es va reincorporar al seu lloc de màrqueting a una empresa online de cosmètica i perfumeria al gener. Jornada completa, 40 hores setmanals, de 7.30 a 15.30 hores. La seva parella ha partit la baixa de paternitat en dos trams. Són obligatòries, tant per a la mare com per al pare, les sis primeres setmanes després del part, la coneguda com a quarantena, però les altres deu poden distribuir-se com a millor encaixi a cada família fins que el menor compleixi un any.

El pare de Bruno gaudeix ara d'aquesta segona part de la baixa paternal i tornarà al seu lloc de treball a finals de març, quan el nen estigui a uns dies de fer set mesos. I aquí és on començaran els problemes de conciliació d'aquesta família, similars als de moltes altres de les Balears: no hi ha places a les escoletes fora del període descolarització.

Clara explica a elDiario.es que van començar la recerca d'escoleta “quatre mesos abans” que Bruno hagi d'entrar. Un procés que qualifica com a “bastant difícil”, ja que no han trobat plaça a escoletes públiques ni concertades. Clara explica que, fins i tot a les privades, en tenir poques places, “la majoria estan completes”. Es van posar en contacte amb Escolarització i els van confirmar la seva infructuosa cerca: “No hi ha places ni a Palma ni a Andratx ni a Inca”. Aquests són els tres municipis mallorquins que, per feina, residència i àvies, els encaixen.

Reservar plaça abans que neixi el nen

Les seves amigues ja li advertien de les dificultats de trobar plaça a l'escoleta, fins al punt de recomanar-li que busqués abans, fins i tot, que naixés el fill. “Què exagerades”, recorda Clara. “En aquell moment no entenia el perquè, ho he entès ara”, diu aquesta mare primerenca, que afegeix que té amigues “que van reservar plaça pagant cada quota des que van néixer els fills. Sense fer-la servir, és clar”. Després de parlar amb Escolarització i confirmar-li que no hi havia places lliures, ni en públiques ni en concertades, li van dir que la seva única opció era fer una sol·licitud fora de termini, però només per a una escola. “Si envieu diverses sol·licituds, la que preval és l'última i és molt difícil que s'alliberi una plaça just a l'escoleta que vols”, explica aquesta mare.

Finalment, Bruno començarà a una escoleta privada de Palma a finals de març, però no tindran l'ajuda del Govern balear de 250 euros mensuals per a l'etapa de 0 a 3 anys. Al mes, pagaran 380 euros per mitja jornada, sense menjador, més els 37 euros del servei de guarderia, perquè Bruno pugui entrar a l'escoleta a les 7.30 hores. De la sortida a les 12.30 hores se n'encarregaran, per torns, les àvies de Bruno.

Davant la falta de places, Bruno -fill d'una de les mares afectades- començarà a una escoleta privada de Palma a finals de març, però no tindrà l'ajuda del Govern balear de 250 euros mensuals per a l'etapa de 0 a 3 anys. Al mes, pagaran 380 euros per mitja jornada, sense menjador, més els 37 euros del servei de guarderia, perquè Bruno pugui entrar a l'escoleta a les 7.30 hores

Quan obrin el procés d'escolarització per al curs vinent, faran els tràmits, ja que necessiten optar a les quatre hores de gratuïtat. Clara assegura que “en cap moment” s'ha plantejat endarrerir la tornada a la feina, ja que “econòmicament” no pot estar un any sense treballar, ni ella ni la seva parella.

L'única opció: recórrer a l'ajuda de familiars

Però el cas de Clara no és aïllat, la immensa majoria de les famílies de les illes necessiten treballar, tant el pare com la mare. I l'única opció que els queda és recórrer a l'ajuda de familiars. “No em plantejava que cap de les àvies tinguin cura del meu fill durant tot un any, dia a dia, és moltíssim cuidar un nen nou hores diàries i mai ha estat una opció carregar al 100% els familiars”, matisa Clara. Preguntats per aquest mitjà en relació amb aquest assumpte, des de la Conselleria eludeixen fer declaracions atès que, en properes dates, informaran públicament sobre com està funcionant la gratuïtat de 0 a 3.

“Ple tenim”, explica Miriam, la directora d'una escoleta concertada de Palma, on no queda ni una sola plaça lliure. Però no ara, des que es van fer les matrícules al juny. “Hi va haver dues baixes en el període de matriculació, però ni temps que es refredin les places per la quantitat de sol·licituds que hi ha”. Afegeix aquesta directora que hi ha llista d'espera a tots els centres. “Des que es van aplicar les quatre hores del servei bàsic gratuït, tot està ple”.

Miriam explica un cas que ara s'ha convertit en normal pels diferents centres. “Tenim una família amb la filla gran a la classe de 2 a 3 i la segona filla no ha pogut entrar a 0 a 1, perquè la mare va donar a llum després del període d'escolarització, ja no teníem places i han hagut d'anar a la privada, perquè havien de tornar a treballar. I aquí hi és, en llista d'espera”. I les mares donen a llum en qualsevol moment de l'any, acaben la baixa de maternitat quan toca i necessiten que els seus fills puguin entrar a una escoleta no només al setembre.

Tenim una família amb la filla gran a la classe de 2 a 3 i la segona filla no ha pogut entrar a 0 a 1, perquè la mare va donar a llum després del període d'escolarització, ja no teníem places i han hagut d'anar a la privada, perquè havien de tornar a treballar. I aquí és, a la llista d'espera

Miriam — Directora d'una escoleta concertada de Palma

La directora d'aquest Centre d'Educació Infantil explica que ja van plantejar a la Conselleria d‟Educació aquesta problemàtica de cara al present curs, que tenien mares embarassades amb germans a les seves escoletes, però que naixerien després de l'escolarització i que la resposta de la Conselleria va ser que “enguany era així i que prioritzaven les places per estricte ordre de sol·licitud”. Abans de la gratuïtat, les escoletes concertades podien reservar les places en aquestes situacions. Ara passa tot per Escolarització.

“Un efecte crida que ningú esperava”

“La gratuïtat ha tingut un efecte crida que ningú no esperava”, sintetitza Antonia Martínez, vicepresidenta de l'Associació d'Escoletes i Guarderies de PIMEM. I és que hi ha centres amb un “percentatge força elevat de nens que només van les quatre hores que cobreix el Govern”. I aquí és on hi ha el dilema, segons Martínez. “Són unes edats en què la socialització és molt important, és positiu que estiguin escolaritzats, tenen altres estímuls, un altre entorn, però cal prioritzar les famílies que realment necessiten escolaritzar els seus fills per motius laborals o que estiguin justificats”, reflexiona Martínez, incidint que tots tenen dret a accedir a una escola.

Miriam coincideix que, el primer any de la gratuïtat, el 2023, van tenir alguns petits que només anaven les quatre hores que finança el Govern, però que aquest curs són “bastants, sobretot a 0 a 1, però també les altres dues classes. I comptabilitzen com qualsevol plaça”.

“Si dinen i dormen la migdiada a l'escoleta, és que els pares treballen. I si els recullen els avis, és que els pares hi estan treballant”, explica la vicepresidenta de l'associació.

Per poder sol·licitar una plaça, el nadó ha d'haver nascut abans que finalitzi el període d'escolarització i tenir complertes les 16 setmanes quan s'incorpori a l'escoleta. Requisit de la conselleria que planteja una altra problemàtica a les famílies, ja que no en surten els comptes. Les mares que donen a llum, per exemple, a finals d'abril o al maig són fora del període d'escolarització, però les baixes de maternitat acaben entre l'agost i el setembre i ja estan fora del període ordinari per poder matricular-los, però han de tornar a la feina.

“Els temps no van d'acord amb parir i acabar la baixa”

Extrem que confirma Martínez. “Els temps no van d'acord amb parir i acabar la baixa, així és avui i li hem demanat a la conselleria que busqui una solució, perquè abans hi havia la possibilitat d'incorporar-se quan es complien les 16 setmanes, fos el moment que fos, i això ha desaparegut”.

Tant Martínez com Miriam coincideixen que la gratuïtat és “positiva i necessària”, però que ha tingut uns efectes col·laterals inesperats des que s'implantés el curs 2023-2024. Va ser a finals de juliol del 2023 quan el Govern de la popular Marga Prohens va anunciar que la feien extensiva a tota l'etapa de 0 a 3. El curs anterior, amb la socialista Francina Armengol com a presidenta de Balears, era només per al tram de 2 a 3, amb intenció de fer-ho extensiu a la resta d'edats d'aquesta etapa educativa.

“Sempre hi ha serrells”, diu Martínez, però els problemes que han plantejat a diverses reunions que a la conselleria d'Educació són tres: que es quedin sense plaça famílies que treballen, que no puguin anar els germans al mateix centre i que les mares que donen a llum fora del període d'escolarització es trobin amb les escoletes plenes. La base és la mateixa: no hi ha prou places per a totes les sol·licituds.

En concret, per al curs 2024/2025 les places ofertes eren 12.140, a les quals s'han anat sumant durant el curs 299 per la creació de noves places. I com es reparteixen per edats? D'aquestes 12.140, 1446 són places de 0 a 1, 4460 d'1 a 2 i 6234 de 2 a 3. En 2024 va haver-hi 9.240 naixements en Balears.

Però no només plantegen els problemes, també possibles solucions. Martínez explica a ElDiario.es que des de la conselleria s'ha fet “un gran esforç” perquè els centres puguin ampliar places i espais, “però no tothom té aquesta possibilitat”. La reflexió que brinda la vicepresidenta de l'Associació d'Escoletes i Guarderies de PIMEM sobre la manca de places és que “tots els ciutadans han d'estar en igualtat de condicions, però hi ha famílies que necessiten una plaça sí o sí, perquè s'han de reincorporar a la feina, però també hi ha famílies que sol·liciten plaça i l'aconsegueixen sense tenir la necessitat real”.

Tots els ciutadans han d'estar en igualtat de condicions, però hi ha famílies que necessiten una plaça sí o sí, perquè s'han de reincorporar a la feina, però també hi ha famílies que sol·liciten plaça i l'aconsegueixen sense tenir aquesta necessitat real, simplement perquè ara tenen la possibilitat de la gratuïtat

Antonia Martínez — Vicepresidenta de la Associació d'Escoletas y Guarderies de Mallorca

Factors que cal tenir en compte per a Martínez són “les famílies que treballen i que no tinguin familiars que es puguin fer càrrec dels nens, hi ha molts avis que no estan jubilats, que segueixen treballant”. Així com abans estava força “controlat” el nombre de sol·licituds en 0 a 3 i, encara que les públiques esgotaven places, hi havia buit al llarg de tot l'any a les concertades. La gratuïtat ha estat “una gran allau”, però només per a les quatre hores.

Afirma Martínez que la conselleria està “mirant la manera de donar-li una solució, a diferenciar entre les persones que tenen realment la necessitat per motius laborals, davant d'altres que no els urgeix tant escolaritzar els nens, és una cosa que vivim contínuament”.

No és l'única solució que han plantejat. Sobre que els germans tinguin garantit que aniran a la mateixa escola, proposen fer un augment de ràtio d'una plaça. Martínez explica que es faria “comunicant les famílies que aquest nen naixerà dins del curs escolar i se li reservaria una plaça extra a l'escoleta on ja assisteix el germà gran”. Insisteix que “hi ha fórmules, només cal cercar la millor manera d'implantar-les”.

Una escola propera a casa o a la feina, l'opció majoritària dels pares

Palma és zona única a 0 a 3. Això què implica? Martínez explica que dos germans poden estar escolaritzats “cadascú en una punta de la ciutat i això és crear un problema a família. No poden estar anant i venint, portant els nens a diferents centres”. Martínez subratlla que aquest problema és “prou important per buscar-li una solució”.

L'opció majoritària dels pares és una escoleta propera al domicili o a la feina, per deixar els seus fills en els desplaçaments d'un lloc a l'altre, i no haver de desviar-se, perquè repercuteix directament que els petits estiguin més temps a les escoletes. Segons els experts, no haurien de passar més de 8 hores a l'escoleta i, sent nadons, a la classe de 0 a 1, no es recomana que passin més de 6 hores. Una altra cosa és la realitat laboral de cada família i els malabars que fan per poder encarregar-se dels fills i treballar.

Segons els experts, no haurien de passar més de 8 hores a l'escoleta i, sent nadons, a la classe de 0 a 1, no es recomana que passin més de 6 hores. Una altra cosa és la realitat laboral de cada família i els malabars que fan per poder encarregar-se dels fills i treballar

Però Martínez puntualitza que “la demanda social no coincideix sempre amb allò que opinen els experts” i cal veure fins on es pot aplicar. I és que, vivint en un territori mogut econòmicament pel turisme, “les feines d'aquestes illes no tenen gaire a veure amb la conciliació”.

“Ja que hem de treballar, almenys aconseguir que les famílies puguin compaginar els seus llocs de treball amb la dedicació a la família, sobretot quan els nens són tan petits”, apunta Martínez, que veu una clara contradicció entre el que es diu i el que es fa. “Ens lamentem que no naixen nens, però no facilitem que les famílies puguin conciliar”. I demana a les empreses que siguin més sensibles i receptives, ja es tracta d'una etapa determinada i tot passa.

Encara hi ha moltes incògnites de cara al proper curs. Tot i el debat a les reunions, els centres encara no coneixen quines solucions proposarà la conselleria. Estan a l'espera, després d'un curs que qualifiquen com a “experimental” i que els ha “desbordat” per la gran demanda, “però ha succeït i cal posar-hi solució, perquè no es torni a repetir”, sentencia Martínez.