Radiografia de la consulta de la llengua centre a centre: l'escola pública tria valencià; la concertada, castellà

Dijous passat, el conseller d'Eduació, José Antonio Rovira, donava a conèixer els resultats de la consulta de la llengua base impulsada pel Consell de Mazón perquè les famílies triaren si els seus fills han d'estudiar majoritàriament en castellà o en valencià. El conseller va qualificar de “gran èxit” que el 58% dels més de 570.000 pares i mares que estaven cridats a participar en un procés que ha durat huit dies –entre el 25 de febrer i el 4 de març– votara al referèndum; i va celebrar que aquests advocaren “per un sistema equilibrat i de convivència de les dues llengües oficials” en la qual es va imposar per un estret marge de poc més d'un punt el valencià davant del castellà (un 50,53% davant el 49,47%).

Els representants de prop de 340.000 alumnes d'Infantil (segon i tercer), Primària i Secundària (primer, segon i tercer) s'han decantat lleugerament a favor de l'ensenyament en valencià. Per províncies, aquesta llengua s'ha imposat a Castelló àmpliament (71%) i València (58%), mentre que a la d'Alacant els pares i les mares han votat majoritàriament pel castellà (66%).

Com va reconèixer el mateix titular d'Educació cada llengua s'ha imposat clarament al seu territori de domini lingüístic, “tot i que aquí no hi guanya ningú”, va voler puntualitzar Rovira. Així, a la província d'Alacant, on el castellà és majoritari, s'ha imposat clarament al Baix Segura (95,25%), l'Alt Vinalopó (83,17%) o l'Alacantí (75,61%), mentre que en comarques valencià parlants, com el Comtat, el percentatge de famílies que han optat pel valencià assoleix el 87,63%. Per contra, a Castelló s'ha imposat amb una notable diferència el valencià, excepte a dues comarques, l'Alt Palància i l'Alt Millars.

Pel que respecta a la província de València, hi ha comarques amb una aposta clara pel valencià, com la Ribera Baixa (85,81%), La Safor (79,37%) o la Costera (77,10%) en contraposició amb la Vall de Cofrents-Aiora (87,20% pel castellà) o la Plana d'Utiel Requena (92,96%). Pel que fa a les capitals, a València i Alacant ha guanyat el castellà, 63,86% i 83,07%, mentre que a Castelló el 61,90% ha votat pel valencià. Aquesta diferència en els preferències entre una i altra llengua coincideix amb el que ja reflectia la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, que el 1983 ja és referia als territoris “de predomini lingüístic” d'un o altre idioma.

El resultat de la consulta als centres públics valencians -sense tindre en compte els col·legis i instituts concertats-, tal com ha expressat el diputat de Compromís Gerard Fullana, “evidencia que el 61,8% de les famílies que han votat han optat per un model d'ensenyament en valencià”, un percentatge que supera en més d'onze punts “les dades barrejades amb la xarxa concertada oferides” per la Conselleria.

Per províncies, el 76% de famílies dels centres públics de la província de Castelló han optat per ensenyament en valencià, vora sis punts més que amb la mitjana feta amb la concertada; a València, el 70% de les famílies de la xarxa pública ha optat per llengua base valencià, gairebé 13 punts més que en les dades agregades; i a Alacant, un 39% de les famílies dels centres educatius públics “han optat pel model que garanteix l'aprenentatge de tres llengües, cinc punts més que els resultats combinats que ha ofert el departament del conseller Rovira”.

Per cursos, es pot observar que en les primeres etapes educatives, l'aposta pel valencià és més gran i que aquesta es va reduint a mesura que s'avança cap a Primària i, sobretot, a l'ESO. D'aquesta manera, i en dades globals, mentre el 64,50% de les famílies opten perquè els seus fills estudien en valencià a segon d'Infantil (primer curs en què s'ha preguntat), aquest percentatge baixa fins al 46,68% a tercer de l'ESO. Al conjunt d'Infantil, el 53,81% de mares i pares advoquen pel valencià, a Primària aquest percentatge cau fins al 50,68% i es redueix encara més al conjunt de Secundària fins al 47,10%.

A més, i tornant a la discrepància de dades entre l'ensenyament públic i el concertat (el 70% dels centres són públics), les diferències entre castellà i valencià s'incrementen depenent del tipus d'educació per la qual aposten les famílies per als seus fills. Aquesta aposta pel castellà també creix molt més per nivells a la concertada que a la pública.

Los privados eligen castellano y los públicos valenciano

Porcentaje de voto a valenciano y castellano en cada centro en la consulta lingüística de la Generalitat, según el tipo de centro educativo

Fuente: Generalitat Valenciana

Com a dada curiosa, explicar que hi ha 18 xicotets municipis en els quals el resultat és del 100% a favor del valencià o del castellà. Així, el valencià ha obtingut el total dels vots a Benialí, Beniardà, Bolulla, Confrides, Tormos, Vall d'Ebo, Cinctorres, Atzeneta d'Albaida, Bèlgida, Bufali i l'Ènova.

El castellà, per la seua banda, ha estat elegit en el 100% a La Aparecida, Arneva, Benferri, Hondón de los Frailes, Molins, El Realengo i San Felipe Neri.