Han passat quatre mesos i una setmana des de la Dana que ens va arrasar. Hui, 8 de març, Carlos Mazón continua aferrat al càrrec de Molt Honorable president de la Generalitat en contra del clam de les víctimes i de pràcticament tota la societat valenciana.
Més d'un mes va haver de passar perquè es destituïra el primer home negligent del govern valencià, Emilio Argüeso. Més d'un mes per a destituir el número dos d'emergències, el que havia d'estar en primera línia la nit del 29 d'octubre, i que va tardar hores a donar senyals de vida. No sé si, així i tot, es va presentar en la conselleria l'endemà de la seua destitució, veient el que va tardar a assabentar-se de la Dana.
Abans que ell, van haver de caure dues dones: la consellera de Turisme, Nuria Montes, i la consellera d'Interior, Salomé Pradas. Fins ací les destitucions.
Mazón ha decidit parapetar-se darrere de dues companyes seues: Montes i, especialment, Pradas, han sigut utilitzades com a escut humà i polític de Carlos Mazón. Està per veure si Pradas, com tot indica, acabarà sent, també, el seu escut judicial. Darrere de Pradas, Mazón ocultarà que mai va assumir el comandament únic de la gestió de la crisi i que no estava al Cecopi, per tal de desdibuixar la seua possible responsabilitat penal.
No pretenc amb açò defensar la gestió de Pradas, és indefensable. Convocar la primera reunió del CECOPI a les 17 h quan ja hi havia persones desaparegudes, és tot el contrari a la gestió diligent; tampoc ho és nomenar director general d'Interior a un expert taurí el dia de la DANA, o mentir reiteradament per espolçar-se les puces i culpar a tots de la seua pròpia responsabilitat.
Montes tampoc era la joia de la corona del Govern de Mazón. Parlem de la consellera que serà recordada per no mostrar cap humanitat, esbroncant autoritàriament a les famílies de les víctimes i prohibint-los acudir a la morgue per a informar-se de l'estat dels seus familiars. La mateixa consellera que deia que “si una cosa bona porta el canvi climàtic és precisament l'extensió de la temporada turística”. Probablement, la senyora Montes ja s'haurà adonat que el canvi climàtic no porta res bo.
Però no podem oblidar un detall orgànic: el màxim responsable de l'executiu valencià és el president, Carlos Mazón. I el màxim responsable de la Generalitat Valenciana durant les hores clau de la riuada estava menjant en El Ventorro, incomunicat, impedint que s’enviaren les alarmes que haurien salvat vides. El màxim responsable del benestar dels valencians i valencianes es va dedicar a bloquejar l'arribada dels equips d'emergència d'altres territoris a les zones afectades durant els primers dies posteriors a la DANA que eren clau per a trobar persones amb vida. Juntament amb la irresponsabilitat i negligència de Mazón està la de Feijóo, que per rèdits polítics encara no ha apartat Mazón per a “no donar-li un triomf a l'esquerra”.
I deia que fins ací les destitucions, perquè l'altura de mires i responsabilitat del govern valencià és nul·la. De tindre-la, les dimissions no haurien de cessar. Els que queden en actiu en l'equip de govern de Mazón poden anar buscant faldes en les quals després poden amagar-se, perquè raons per a estar en el punt de mira de la dimissió, existeixen.
Vicente Martínez Mus, el conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori va ignorar absolutament tots els 25 avisos per risc d'inundació el dia de la Dana. Avisos, tots, que van arribar abans de les 13 h del dia 29 d'octubre. El conseller que va permetre que l'últim metro circulara eixe dia per vies ja inundades. Quantes vides s'haurien salvat si el conseller no haguera ignorat els avisos?
El conseller de Sanitat tampoc brilla per la seua gestió.
Marciano Gómez va decidir no contractar personal per a atendre l'emergència sanitària, deixant l'atenció a les persones afectades en mans dels voluntaris i tenint als pocs efectius contractats sobrepassant jornades laborals infinites. Això per no parlar de la lentitud en la recuperació dels centres de salut: milers de persones, en cas d'emergència, han de triar entre caminar fins a l'ambulatori més pròxim o esperar cues interminables en l'autobús que els porta. I cap intenció de dimissió.
Milers d'alumnes valencians continuen sense solucions reals per a tornar a la seua normalitat escolar. El conseller d'Educació, José Antonio Rovira, va permetre que centenars d'alumnes tornaren a les aules sense comprovar si les condicions de salubritat dels col·legis eren òptimes; però també va derivar a centenars d'alumnes a centres escolars als quals no podien accedir per la inexistència de transport els primers dies. El conseller Rovira no va comprovar l'estat de les infraestructures educatives i, per la seua negligència, hem hagut de lamentar la mort d'un operari perquè es va esfondrar part d'un col·legi de Massanassa mentre treballava dins. Un conseller que ha abandonat a la seua sort el sistema educatiu valencià, perquè “té dret a estar amb la seua família”. Qui tenien dret a estar amb la seua família, són les persones que han perdut als seus éssers estimats. Un conseller que insulta als docents, sense reparar en què gràcies a ells hui l'alumnat té les aules netes de fang mentre que ell estava desaparegut preparant, això sí, una consulta absurda i enganyosa sobre la llengua per a enfrontar a les famílies.
No hi ha prous motius perquè Martínez Mus, Gómez i Rovira dimitisquen? Per què elles sí i ells no? Continuaran parapetant-se després de dones per a salvar-se?
Mentrestant, el govern valencià incorpora càrrecs totalment buits de competències que el primer que fan és incrementar el seu sou. Mentrestant, el govern valencià continua aprofitant la catàstrofe per a enriquir als seus amics: prop de 50 milions d'euros a empreses que han finançat al PP i relacionades amb anteriors casos de corrupció.
La responsabilitat, més ben dit irresponsabilitat, en la gestió d'aquesta crisi és de tots els membres del govern valencià. De Mazón el primer: volem la seua dimissió perquè se'n vagen totes i, especialment, tots.