Un alt càrrec de Mazón és soci d’una fotovoltaica amb llicència aprovada pel seu propi departament
![El director general d'Energia i Mines, Manuel Argüelles, en una imatge d'arxiu.](https://static.eldiario.es/clip/84ca528a-0bd5-4c3f-bb2d-758f33f0cbdb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg)
LLEGIR EN CASTELLÀ
Jutge i part. És el màxim responsable del departament de la Generalitat Valenciana encarregat de concedir les autoritzacions per a instal·lar plantes fotovoltaiques i eòliques i, al mateix temps, està vinculat a diverses empreses del sector de les renovables dedicades a aconseguir permisos per a aquesta mena de negocis. Es tracta del director general d’Energia i Mines, Manuel Argüelles, que, abans d’entrar en política, era ja impulsor i promotor de l’energia fotovoltaica. Com a empresari i enginyer.
Argüelles va ser escollit per Carlos Mazón per a ser una peça clau en la seua aposta per aquesta mena d’energia neta, després que, segons va denunciar el president de la Generalitat, el Consell del Botànic havia propiciat “una aturada (dels projectes) per prejudicis ideològics”. Va col·locar Argüelles en la Conselleria d’Innovació, Indústria i Turisme, dirigida llavors per Nuria Montes, el 19 d’octubre de 2023. El nomenament va obligar el nou alt càrrec a renunciar a la seua presència en els òrgans de govern d’una dotzena d’empreses, en algunes de les quals era soci fundador. Entre aquestes figura Pvingen Solar Beta, de la qual va ser administrador solidari des del 2 de juliol de 2021 al 28 de novembre de 2023, quan va renunciar al lloc per a evitar incórrer en incompatibilitat amb el seu càrrec públic.
Va deixar càrrecs, però no va traspassar les accions
El 29 de maig de 2024 la Generalitat va autoritzar aquesta empresa a implantar en sòl no urbanitzable del municipi de Monfort, pròxim a la ciutat d’Alacant, una central fotovoltaica de 4.000 kw de potència. L’autorització es va publicar en el DOGV el 5 de juliol de 2024. Argüelles és beneficiari d’aquesta concessió per tal com participa com a soci en la mercantil que ha obtingut la llicència. Perquè, si bé va cessar com a directiu, mai va liquidar els seus interessos econòmics en la societat.
En quina mesura? PV Ingenergy Solar Beta és propietat de l’enginyeria PV Ingen Solutions, el soci fundador de la qual i exadministrador solidari és el mateix Argüelles. És la matriu del grup de tretze firmes lligades al director general durant la seua trajectòria en el sector privat. El responsable del departament que autoritza les plantes de renovables de la Comunitat Valenciana va cessar el 27 d’octubre de 2023 com a administrador d’aquesta empresa mare, però continua sent-ne soci a través d’Efyah Solutions, una firma 100% propietat de l’alt càrrec. Argüelles posseeix els 3.000 euros de capital social d’aquesta SL, segons consta en la declaració de béns presentada amb motiu del seu nomenament.
Quatre megawatts i quasi 7.300 panells
Des del 24 de maig de 2017 era administrador únic i soci únic d’Efyah. Com en altres casos, va cessar com a directiu, el 24 de novembre de 2023, però no va transferir les accions. Per això, en la seua condició de copropietari de PV Ingen Solutions és soci de la beneficiària dels permisos per a instal·lar la fotovoltaica de 4 megawatts en el municipi del Vinalopó esmentat. Aquesta planta solar abasta una superfície de 93.591 metres quadrats i preveu la instal·lació de 7.290 panells fotovoltaics.
L’enginyer responsable del projecte és Gonzalo Navarro, soci també d’Argüelles en PV Ingen Solutions, a través de la seua societat Inversiones Mendinavarro. La concessió del permís per a construir aquesta planta de renovables va ser firmada per Rosa María Aragonés, cap de Servei d’Indústria, Energia i Mines a Alacant. Com que es tracta d’unes instal·lacions amb una potència per davall de 10 megawatts, la competència de la resolució de l’expedient és dels serveis territorials, que depenen d’Argüelles. En la mateixa autorització administrativa es fa constar que qualsevol recurs serà resolt per la Direcció General d’Energia i Mines directament a València.
Llicència municipal d’obres
El 8 de gener passat, PV Ingenergy Solar Beta va sol·licitar a l’Ajuntament de Monfort la llicència urbanística per a construir la planta. El consistori, l’alcalde del qual, Juan José Hernández, és d’Esquerra Unida, està obligat a atorgar el permís, atés que es tracta d’un acte administratiu de tràmit a què l’Ajuntament no pot negar-se. Aquest municipi alacantí acull unes quantes plantes solars a causa de diversos factors. Entre altres, l’orografia del terreny, l’abandó de cultius de secà o la pràctica absència de zones inundables, segons el Patricova.
El negoci de la revenda d’autoritzacions
Totes les empreses d’enginyeria vinculades a Argüelles són SL de tot just 3.000 euros de capital social, malgrat que gestionen autoritzacions per a projectes que mouen milions d’euros. Fonts del sector indiquen que és bastant habitual la pràctica de gestionar els permisos sense cap ànim de desplegar els projectes, sinó amb la mera intenció de revendre les llicències. Entre altres raons, perquè manquen de capacitat tecnològica i de captar prou recursos per a posar en marxa les plantes. Els ix més a compte donar el passe a fons d’inversió especialitzats o altres empreses de més potencial. En el mercat d’aquesta pràctica especulativa que contribueix a la bambolla de les renovables el preu del megawatt autoritzat cotitza entre 150.000 i 200.000 euros, segons un expert. Així doncs, un projecte com el de Monfort podria vendre’s perfectament entre 600.000 i 800.000 euros abans d’escometre la construcció de les instal·lacions.
Argüelles: “En la territorial d’Alacant no sabien que jo era soci”.
El director general d’Energia admet que és soci de la planta l’autorització de la qual va ser concedida pel departament que ell dirigeix: “Sí, en tinc una part menuda, més o menys una dotzena part”. A través de la seua firma Efyah Solutions, copropietària de PV Ingen Solutions, la matriu de la societat promotora. Des d’aquesta mercantil s’impulsen, va explicar, “projectes de poca grandària en què participa amb un 10% amb diferents inversors”.
Però al·lega que els que van tramitar i van firmar la resolució ignoraven que el seu cap estava darrere del negoci. “Es va autoritzar des d’Alacant i ningú sabia allí que jo hi participava”, ha explicat a elDiariocv.es. El plàcet definitiu va arribar quan l’alt càrrec estava ja set mesos de director general, però Argüelles destaca que la tramitació va arrancar “molt abans d’arribar jo” a la Generalitat.
L’alt càrrec considera que els problemes de compatibilitat devien estar resolts, perquè, per indicació de Transparència, diu, va deixar els seus càrrecs en les empreses. En alguna va haver de donar el relleu a la seua exdona, segons conta. “Em van dir que no podia ser administrador de cap empresa”. Va mantindre, això sí, “únicament la meua part accionarial”. Tampoc detecta en això cap possible conflicte d’interessos. Perquè, addueix, “no participe, ni he cobrat dividends, ni sous ni cap quantitat de l’empresa”. Simplement és el seu propietari, l’empresari.
El secretari autonòmic de Transparència és Santiago Lumbreras, que va ser cap d’informatius de Ràdio 9 en temps de Zaplana. El cap de programes de l’emissora pública llavors, Pasqual Martorell, el va acusar a ell i al directiu també José Ramón Varó d’haver-li encarregat una llista negra de periodistes desafectes al règim. En l’informe de denúncia elevat al director de l’emissora, Francisco Mora, es parlava que l’objectiu de la porga era netejar la ràdio de “rojos i marietes”.
0