L’alcaldessa de València, abocada a governar en minoria arran de l’escàndol en Vox per contractes irregulars i assetjament

Situació inèdita la que s’obri en l’Ajuntament de València, almenys en la història recent de la democràcia. Des de l’època de les majories absolutes de Rita Barberá, fins i tot des del seu primer mandat amb Unió Valenciana com a soci, allà l’any 1991, mai havia quedat un govern municipal en minoria per l’eixida d’un edil o més dels seus grups municipals per a passar a ser no adscrits.

Això és el que amb tota probabilitat es farà oficial en el ple d’aquest mes de març, moment en què el secretari haurà de donar compte dels canvis que s’hagen produït en cadascun dels grups municipals i, si escau, dels regidors i regidores. Dit en altres paraules, es farà oficial que, llevat d’un gir inesperat, els fins ara edils de Vox, Juan Manuel Badenas i Cecilia Herrero, eixiran del grup municipal del partit ultra i quedaran com a no adscrits.

Una situació desfermada arran d’una profunda crisi interna en el si de la delegació valenciana del partit que dirigeix Santiago Abascal, que deixarà en minoria l’equip de Govern que fins ara conformaven el PP, amb 13 regidors, i Vox, amb 4, cosa que els donava una majoria absoluta per un sol regidor de diferència sobre Compromís, que té 9 edils, i el PSPV, amb 7. Així doncs, els dos regidors díscols d’extrema dreta, Juan Manuel Badenas, suspés de militància cautelarment pretesament per falsejar un contracte, i la seua parella i també regidora, Cecilia Herrero, que es va donar de baixa del partit després de denunciar un pretés cas d’assetjament, tindran la clau per a tirar avant qualsevol projecte o iniciativa de l’equip que dirigeix l’alcaldessa, María José Catalá, del PP.

Herrero, que va comparéixer dilluns per a explicar els motius de la seua baixa en Vox, ja va llançar un avís a Catalá: “Faré el que em dicte la meua llibertat de consciència, els meus principis i els meus valors, no abandonaré el meu compromís amb els valencians; l’aritmètica és la que és i estic oberta a totes les opcions”.

I quines són aquestes opcions? Encara que en política no es pot donar res per segur fins a l’últim moment, l’opció que cobra més enters és la d’un govern en minoria del PP. Catalá va començar així el seu mandat el juny del 2023 fins que li va tocar negociar els pressupostos municipals, al mes d’octubre, moment en què es va materialitzar el pacte de Govern amb Vox. D’aquesta manera, tractaria d’arribar a pactes puntuals tant a la seua dreta, amb els dos edils de Vox si la primera edil decideix traure’ls també de l’executiu, i amb els dos díscols, com a la seua esquerra, amb Compromís i el PSPV. L’alcaldessa popular ja té experiència en aquest sentit, perquè va aconseguir tirar avant in extremis l’acord per a desembossar l’assumpte urbanístic del nou estadi del València CF, una de les creïlles calentes més grans a què s’ha enfrontat. A més, si no arribara a un acord per a aprovar nous pressupostos, podria prorrogar els actuals fins a les pròximes eleccions municipals.

Un altre escenari possible, encara que sense cap aparença de prosperar, és una moció de censura impulsada per Compromís, segon partit en representativitat, que hauria de tindre el suport del PSPV, dels regidors díscols, Badenas i Herrero, però possiblement també dels altres dos de Vox, ja que el pacte antitransfuguisme complica que edils no adscrits que han sigut part d’un Govern sota les sigles d’un partit passen a formar part d’un altre. L’alcaldable seria en aquest cas la portaveu municipal de la coalició valencianista, Papi Robles. No obstant això, malgrat que persones pròximes als edils independents han deixat anar en les últimes hores aquesta idea a manera de globus sonda, tant Robles com el portaveu socialista, Borja Sanjuán, han rebutjat l’opció per una pura qüestió d’incompatibilitats polítiques. Així doncs, tot apunta que jugaran la basa de desgastar Catalá i fer visible aquesta minoria com una rèmora que impedeix que la ciutat avance en els grans temes, com pot ser desplegaments urbanístics o inversions.

En aquesta línia, els dos grups de l’oposició en l’Ajuntament van subratllar dilluns la “ingovernabilitat” d’aquesta corporació local per part de l’equip de Govern que presideix Catalá. La portaveu de Compromís, Papi Robles, va ressaltar que “Catalá no té assegurada la governabilitat de la ciutat” perquè “el PP i Vox ara mateix tenen menys regidors que l’oposició mateixa”. Preguntada si es planteja des de l’oposició presentar una moció de censura, Robles va explicar que això requereix als ajuntaments “una majoria” que no es garanteix ara, alhora que ha afirmat que “Compromís serà coherent en tots els seus plantejaments”, va dir, al mateix temps que va assenyalar que aquesta formació “no s’aferrarà al poder” a “qualsevol preu”. Al seu torn, va al·ludir Badenas i Herrero i ha afirmat que per al seu grup són “les mateixes persones” que fa temps, dos regidors a qui ha “denunciat de manera reiterada pels seus delictes d’odi i per la malversació que fan de recursos públics”.

Robles va exigir la creació en el consistori valencià d’una comissió d’investigació per a analitzar “fets molt greus” i que “no es poden consentir en una institució com l’Ajuntament de València”, ha dit en al·lusió a àudios de Badenas coneguts fa poc, al seu “presumpte espionatge a partits polítics i el tripijoc de contractes dins del govern de Catalá i Vox”.

Moció de confiança

El portaveu del PSPV, Borja Sanjuán, va coincidir en la impossibilitat de plantejar una moció de censura, però va citar Catalá a sotmetre’s a una qüestió de confiança tenint en compte “la situació de bloqueig i d’ingovernabilitat” del consistori, perquè el seu executiu “està en minoria”. Amb tot, la moció de confiança depén també de la voluntat de Catalá mateixa, per la qual cosa sembla una opció bastant improbable també.

“Ella és la que ha condemnat la ciutat a no poder aprovar ara mateix ni una moció, ni un planejament urbanístic, ni cap punt d’Hisenda, ni pràcticament res”, va dir, al mateix temps que va apuntar que l’alcaldessa va introduir Vox “dins del Govern”. Sanjuán va manifestar que no es pot continuar amb un “mandat que ja està mort”, a més d’indicar a María José Catalá que ser alcaldessa “no va de preocupar-te solament per la teua carrera política”, sinó de “preocupar-te per la teua ciutat”.

Vox dona per perdudes les actes de Badenas i Herrero

El portaveu nacional de Vox, José Antonio Fúster, va donar les actes d’Herrero i Badenas, les eixides dels quals deixen en minoria l’alcaldessa ‘popular’, María José Catalá, per perdudes, tenint en compte que són nominals. Fúster va titlar dilluns de “favada” que els votants es decanten per persones. Segons destaca, els electors voten partits i ha reclamat als elegits “que actuen sobre la base del que firmen, perquè el vot és un contracte”.

A més, va animar Herrero, que s’ha donat de baixa del partit justificant assetjament laboral i personal, a presentar una denúncia en els tribunals i en els òrgans competents de la formació.

Escrit de Catalá a Vox

L’alcaldessa de València, María José Catalá, va explicar dilluns que ha remés un escrit a la direcció nacional de Vox perquè “aclarisca” quina és la situació dels seus regidors en l’Ajuntament Juanma Badenas i Cecilia Herrero i ha citat aquest partit a “resoldre el problema intern que tenen en el grup”, per a la qual cosa va assegurar que li ha donat un “termini” de temps i espera que ho resolguen abans del 25 de març, que és quan el consistori celebra ple ordinari.

“Hi ha un problema que és intern de Vox, que afecta exclusivament Vox i que aquest partit– ha de resoldre si vol ser un soci de confiança i un partit que tinga credibilitat en les institucions”, va assegurar. “El problema no el tinc jo ni el meu partit, el problema el té Vox”, va insistir. Preguntada per la frase “l’aritmètica és la que és” que ha pronunciat Herrero, la primera edil ha indicat que en l’Ajuntament de València “hem vist escenaris de tota mena” i, com a exemple d’això, va apuntar que ella va començar el mandat “governant en solitari”.