L'escola és clau en la recuperació de les comunitats en cas de desastres naturals com ara la DANA

Personal investigador de la Universitat de València i de la Universitat de Barcelona ha elaborat un dels primers estudis científics, que, amb l’exemple de la DANA de València d’octubre de 2024, ofereix directrius per a les pràctiques educatives en intervencions davant desastres naturals, en què la resiliència és clau. Publicat en la revista Sustainability, l’estudi descriu sis tipus d’accions cocreadores amb professorat de 18 centres d’ensenyament infantil, primària i educació especial de les zones més afectades.

“Actuàrem des del primer moment després de la DANA, impulsant actuacions preventives des de les escoles perquè s’enfortira la solidaritat i el suport en les comunitats educatives, per tal d’evitar l’augment de la violència, el racisme, la desvinculació educativa, amb totes les conseqüències que comporta, així com la pèrdua de sentit entre les persones afectades”, explica Esther Roca, professora del Departament d’Educació Comparada i Història de l’Educació de la Universitat de València i primera signant del treball.

Així, en vuit dels centres es va mapar cada comunitat educativa, és a dir, es va intentar localitzar la totalitat de l’alumnat i dels membres de la comunitat, com a pas previ per a conèixer les seues necessitats. Un centre va construir una xarxa amb el lema “Construïm una xarxa solidària, junts, ningú està sol”, dirigida a persones que havien perdut la casa o persones que necessitaven compartir sentiments o preocupacions.

L’equip de la Universitat de València, format per professorat de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació i del grup d’investigació White Rose (Impacte Social de l’Educació, Feminisme, Masculinitats i Superació de la Violència de Gènere) explica que va ser clau la construcció d’entorns òptims d’aprenentatge, bé en escoles totalment destruïdes que pogueren funcionar en línia o en altres espais, en centres parcialment afectats o des d’escoles que es van convertir en amfitriones d’estudiantat desplaçat. Així, l’estudi remarca la importància de reconnectar l’alumnat, encara que fora en línia, i cita com a exemples el cas d’alumnes amb necessitats especials o la creació de biblioteques com a espai comunitari i de treball.

L’estudi també explica que es crearen espais per a dialogar i expressar sentiments, pors o records relacionats amb la DANA i xarxes de solidaritat. Així, es van identificar les necessitats de l’estudiantat i de les seues famílies, i s’organitzaren grups per a oferir ajuda emocional o netejar espais. S’explica com el suport col·lectiu permeté a una professora superar el cost físic i emocional del lideratge després de la DANA.

L’equip investigador explica la necessitat de preservar les xarxes lliures de violència, així com el suport específic a grups vulnerables. En el primer cas, especialment a les escoles d’acollida, es remarca la importància d’haver creat entorns segurs que fomentaren llaços d’amistat, acció amb la qual es va mitigar la potencial vulnerabilitat i l’exposició a la violència, i alhora es contribuí a evitar problemes de salut mental postdesastre. En el cas dels col·lectius vulnerables, es donà especial atenció al personal amb diversitat funcional, les minories ètniques i les persones en situació de pobresa.

Metodologia

L’equip científic ha analitzat el procés de cocreació d’aquestes sis accions desenvolupades entre personal investigador i professorat a través de la metodologia d’investigació comunicativa, amb sis grups dirigits, una tertúlia científica i l’aplicació WhatsAPP, en un total de 34 persones entre professorat i membres de les comunitats educatives.