Què li passa a Mazón?

Quan vaig decidir dedicar part de la meua vida a la política, ho vaig fer per vocació de servei, i perquè tenia clar que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres. El nostre país necessitava moltes persones que lluitaren per la seua llengua, el seu patrimoni, el seu territori, la seua cultura i la dignificació dels serveis públics i vaig tindre clar que calia fer-ho entrant a les institucions i començant per la política municipal, a l’ajuntament del meu poble, perquè és l’administració més propera a la ciutadania. Al llarg de tots els meus anys de dedicació a la política el primer han estat sempre les persones i pensar sempre en l’interés general i mai en els interessos particulars.

Volia pensar que totes les persones que dediquen part de la seua vida a la política tenen eixa manera de pensar, però els anys m’han ensenyat que no és així, que hi ha massa polítics que no estan al servei de la ciutadania, que no posen per davant els interessos generals als interessos particulars, i que sols governen per als seus “amiguitos del alma”.

La catàstrofe de la Dana ha tret el millor i el pitjor de les persones que ens dediquem a la política. Així com hem vist regidors i regidores, alcaldes i alcaldesses dels pobles afectats i de la resta del País Valencià arromangar-se i posar-se al costat de les persones afectades, treballant a peu de carrer des del fang, també hem assistit a l’espectable més lamentable per part del Partit Popular.

Des del minut zero van estudiar la manera d’eludir les seues responsabilitats, intentant escampar les culpes als altres, al Govern d’Espanya i als organismes que depenen de l’Estat, AEMET i Confederació Hidrogràfica del Xúquer, però les seues formes han estat tan pocatraces que ara, quatre mesos més tard, ja no saben on amagar-se. Hem repetit i repetit, i tot el món ho sap, que per més voltes que ho intenten amagar la responsabilitat de les emergències és de la Generalitat Valenciana. La responsabilitat és del Consell, del PP, de Mazón.

El president Mazón ha canviat tantes vegades de versió que ja ningú se’l creu: que si un dinar de treball, que si un dinar com a president del PP amb una periodista per oferir-li la presidència de la RTVV (prevaricant?), que si va eixir a les 19 hores, que si va agafar molt de trànsit, que si va arribar a les 20.28 hores… Tot embolics i mentides. Volen fer-nos creure a la ciutadania el que ja és insostenible, el President no pot aguantar esta situació sine die.

La jutge de Catarroja ho té clar, les morts eren evitables, i tots els valencians i valencianes també ho tenim clar, els fets tenen uns responsables amb noms i cognoms i ja no es poden amagar. Allà on va, des de Vinaròs fins a Oriola, el president és rebut amb crits de “Mazón dimissió” i la gent demana que no s’aferre més al càrrec.

Un president que no pot eixir al carrer i que la ciutadania ja no el reconeix com el seu representant ha de fer un pas al costat i dimitir; dimitir per dignitat, per responsabilitat, per decència. Perquè vull pensar que, com jo, quan les persones entren en política ho fan per vocació de servei, per treballar per millorar la vida de totes les persones, i quan deixes de ser útil per a la societat que t'ha escollit i t'ha votat has d’estar a l’altura i anar-te'n a ta casa, perquè ja no representes ningú.

Continuarem cridant ben alt i ben fort Mazón dimissió, perquè el poble valencià no mereix passar vergonya per culpa d’un President que no està en política per servir, si no per a servir-se, ell i els seus. Ja n'hi ha prou.