Les cremes de Mazón

El director de l’ABC, Julián Quirós, coneix bé València i la seua àrea metropolitana. Va ser director de Las Provincias durant onze anys, el principal diari conservador de la província. Com explica en els seus articles, també coneix bé el president de la Generalitat, Carlos Mazón, i fins i tot li té afecte personal. Mazón va arribar a la presidència del PP valencià el 2019 amb el beneplàcit de Las Provincias. Un polític de dretes d’Alacant sempre necessita el mitjà fundat per Teodor Llorente per a apoderar-se del control del PP autonòmic. Ho va fer també Zaplana quan, amb el suport incondicional de María Consuelo Reyna allà per l’any 1993, va saltar de Benidorm a la política valenciana. En el PP, com en tots els partits valencians, sempre hi ha una tensió entre Alacant i València que els mitjans de comunicació ajuden a modular.

Però Quirós s’ha cansat de les mentides de Mazón en la seua gestió de la DANA i, en un mateix dia, ha demanat la dimissió del president de la Generalitat a través del seu solt d’opinió “Sala de Máquinas”, amb un editorial i amb una portada demolidora. S’ha sumat al bombardeig Federico Jiménez Losantos, que, amb el seu estil particular, també afirma que la situació de Carlos Mazón és “indefensable”. La Razón publicava dilluns una enquesta en què concloïa que el principal problema d’Alberto Núñez Feijóo en el seu viacrucis fins a la Moncloa és el polític alacantí. Setmanes abans, Vicente Vallés, Ana Rosa Quintana i fins i tot Pablo Motos han deixat caure en els seus programes que el cap del Consell ha d’apartar-se.

En la dreta espanyola han tret la guillotina a passejar. I Lluís XVI és Carlos Mazón. El silenci en les files conservadores és eixordador. A Mazón només li queda Miguel Tellado. I ja se sap què li passa a un polític quan es queda sol. Que li ho pregunten a Cristina Cifuentes, que no va dimitir per l’escàndol destapat per elDiario.es del màster que li va regalar la Universitat Rei Joan Carles i se’n va anar a casa per un vídeo en què apareixia robant cremes de bellesa en un supermercat.

Quines deuen ser les cremes de Mazón?, es pregunten en privat militants del PP i molts ciutadans en les xarxes socials. Com les meigas, haver-n’hi, n’hi ha. Aquest diari sap, i ha pogut constatar-ho, que circulen per València àudios del president de la Generalitat en reunions tancades amb el seu comité de direcció. En aquestes, asseguren fonts sabedores del contingut, el president explica l’estratègia de confrontació amb el Govern d’Espanya per a traure el cap en la crisi de la DANA. El típic o Sánchez o jo. És la guerra. Però també detalla errors comesos, no confessats en públic, i el seu “noqueig” els dies posteriors a la catàstrofe en què, sent ell el president dels valencians i valencianes, se li van morir 228 persones a huit quilòmetres del seu despatx. Mazón –i no un altre– era el cap del Consell.

La cosa més cridanera d’aquests àudios, que no tenen rellevància penal, no és el contingut, sinó que el seu cercle més pròxim gravant el president i mou la gravació per València. Deu haver arribat ja a Madrid? La màquina d’oxigen que manté Mazón al Palau ja no està en el PPCV. Ni a Alacant. Està al carrer de Génova i a ca Santiago Abascal.

Una altra de les possibles cremes que circulen cada vegada amb més intensitat per les tertúlies de Madrid i València és la versió dels seus escortes. Mazón, com a president de la Generalitat, quasi sempre va acompanyat d’un equip de seguretat de la Policia Autonòmica de la Generalitat, una unitat adscrita a la Policia Nacional. I, com les parets, els escortes senten. I parlen. Aquesta informació (o desinformació) ja està en mans de persones que, per poc que preguntes, conten les més inversemblants i pintoresques històries d’on va estar el president de la Generalitat després de dinar en El Ventorro. Entre les 18.00, quan va eixir del seu copiós i ben regat àpat amb la periodista, i la pretesa arribada al Cecopi, a les 20.28, segons la seua última versió. La jutgessa, de moment, s’ha negat a citar els escortes. Però tot arribarà.

Hi ha cremes també en el passat polític de Carlos Mazón a Alacant. De la seua etapa en la Diputació d’Alacant abans i després del cas Brugal que el va fer eixir xiulant de la institució el 2009, però també del seu pas per la Cambra de Comerç de la ciutat. Antifrau investiga una empresa de la Cambra i del seu amic Carlos Baño per gestionar de manera dubtosa el pla estrela de Mazón per al comerç d’Alacant. Anticorrupció també indaga en els contractes a mitjans de comunicació que va donar l’entitat provincial alacantina quan Mazón era president de la institució provincial. I una tercera que portarà molts titulars. La nova seu de la Cambra de Comerç d’Alacant en l’edifici Panoramis. Mazón donarà a la institució en què treballava 1,5 milions d’euros per a construir-se un palau al costat del port.

Quan saltarà l’escàndol, l’àudio o la confessió a la premsa conservadora que el vol dimitit? És qüestió de temps. Mentrestant, en elDiario.es continuarem informant de la nefasta gestió de la Generalitat durant la DANA que va assotar València l’octubre del 2024. I continuarem investigant on estava i què va fer Mazón a cada moment en el fatídic 29O. Perquè el president no ho ha explicat. Perquè el president ha canviat de versió i ha mentit als valencians i les valencianes. Amb cremes o sense. És la nostra obligació.