El pressupost valencià de Vivenda cau un 21% per l'absència de fons europeus per primera vegada des de 2022

Un dels principals cavalls de batalla del Govern valencià que presideix Carlos Mazón com és la promoció de l’accés a l’habitatge que hui dia s’ha convertit en missió impossible per a multitud de persones i famílies, siga en règim de lloguer o de compra per l’alça dels preus, no comptarà enguany amb fons europeus per primera vegada des de 2022.

Així ho reflecteixen els pressupostos autonòmics presentats fa poc per la consellera d’Hisenda, Ruth Merino, que ja va advertir de modificacions a la baixa per la desaparició de fons europeus en passar de 1.194 milions d’euros consignats el 2023 als 302 milions previstos per a aquest exercici.

Això és perquè, en el cas de l’habitatge, hi ha dos criteris clars que són necessaris per a l’obtenció dels fons, com són les construccions amb criteris d’eficiència energètica i que les promocions es destinen a lloguer assequible sense que això implique la pèrdua de patrimoni per a l’Administració.

En Aquest sentit, en el cas de la Conselleria d’Habitatge que dirigeix Susana Camarero disposava de diferents línies finançades amb fons europeus per valor de 157,4 milions d’euros, unes línies que han desaparegut dels comptes acabats de presentar. Entre els projectes amb finançament europeu que figuraven el 2024 destacaven: “Finançament d’actuacions per a la rehabilitació a escala d’edifici i la millora de l’eficiència energètica en habitatges”, amb 64,4 milions d’euros; “transferència per a finançament de les actuacions de rehabilitació a escala de barri”, per valor de 54,5 milions d’euros; “transferència per a finançament de la construcció d’habitatges de lloguer social en edificis energèticament eficients”, amb 32,5 milions d’euros.

Els fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) tenen una vigència de 2021 a 2026, per la qual cosa crida l'atenció l'absència de fons en el present exercici. Al respecte, des de Vivenda han explicat que estes ajudes “es reflectixen una única vegada en el moment que es reconeix l'ingrés en els comptes de la Generalitat, per això en estar transferits en 2024, no apareix en l'anualitat 2025”. 

Per part seua, la diputada socialista, María José Salvador, ha lamentat “les retallades” en matèria de vivenda: “I lamentar la desaparició dels MRR que tenen un marc d'actuació 2021 - 2026. Per este motiu venen pressupostant-se des de 2022 i ara veiem que no existixen. El Consell del PP renuncia als fons europeus abandonant per exemple la construcció vivenda assequible en lloguer”

A més, com ja va informar elDiario.es, la Conselleria d’Habitatge ha passat de cedir parcel·les a les promotores perquè construïsquen habitatge assequible de lloguer que al cap dels anys reverteixen al patrimoni de la Generalitat a optar per la permuta per la qual el constructor es queda el sòl en propietat a canvi d’un nombre d’habitatges sense especificar. Aquest canvi de paradigma pot implicar la pèrdua de 25 milions d’euros més d’ajudes europees.

Des d’Habitatge van justificar el canvi en el fet que els concursos de cessió de sòl quedaven deserts i van assegurar que els fons europeus es redirigiran a altres actuacions encaminades a promoure lloguer social assequible. No obstant això, en els pressupostos del 2025 no figura cap partida finançada amb fons europeus.

En conjunt, la Conselleria d’Habitatge està dotada amb 304 milions d’euros, un 21% menys que el 2024 precisament per la pèrdua dels fons europeus. És cert que sense aquests 157,4 milions de fons europeus que sí que figuraven en l’exercici passat, l’assignació de la conselleria hauria quedat en 224,5 milions, per la qual cosa la d’enguany seria més gran.

Cauen les inversions

La conselleria que dirigeix Susana Camarero, que engloba totes les polítiques socials, registra un 6,3% del total pressupostat per al 2025, amb un import de tres mil milions. No obstant això, en la lletra menuda, les inversions a penes tenen pes en els comptes de la reconstrucció. Les partides de la Llei de funció social de l’habitatge superen els 100 milions d’euros, copades per transferències de capital –ajudes públiques–, mentre que el programa d’habitatge i qualitat i innovació en la construcció consta de 197,7 milions, dels quals més de 150 són per a transferències i 15 per a despeses de personal. Segons el detall pressupostari, les inversions reals per a polítiques d’habitatge a penes són de 50.000 euros, la meitat que l’any anterior, en la partida de la secretaria autonòmica de funció social de l’habitatge i cauen un 3,6% referent a qualitat i innovació en la construcció, on són de 7,1 milions d’euros. Les transferències corrents, d’on ixen les ajudes directes a compra, lloguer o a sufragar convenis, creixen un 70%.

Part de l’explicació a aquestes xifres cal buscar-les en els ingressos. Pràcticament tot el pressupost destinat a habitatge procedeix de fons de l’Estat o del fons social europeu, amb programes ja marcats i un pes important de les transferències, com el bo de lloguer. En finançament propi, l’executiu de Carlos Mazón a penes compta amb els 8 milions d’euros que es preveuen ingressar per l’impost d’habitatges buits, que va instaurar Unides Podem en la seua etapa en el Consell del Botànic amb el PSPV i Compromís. En el capítol d’ingressos d’aquest departament s’observa que la major part dels 44 milions en ingressos venen de programes del pla estatal d’habitatge. Del fons social europeu (2022-2027) es preveuen uns ingressos d’1.007.980 euros.