Anisa, desallotjada d'una casa que nega que estigui en runes: “És un abús, pag una hipoteca de 700 euros”

Anisa Mohamed Ahmed va treure el mòbil de la butxaca i va pitjar el botó de gravar. Durant seixanta-nou segons va recórrer els racons d'un baix de dos habitacions i uns vuitanta metres quadrats. És ca seua, però, heus aquí la paradoxa, no pot gaudir-la. Tot i que paga cada mes una hipoteca i mai l'ha llogat, no pot entrar-hi. No és que la tengui ocupada. A Anisa, juntament amb el seu marit, els seus dos fills (la petita, en aquell moment, era menor d'edat) i el seu ca, els van desallotjar el 17 de desembre de 2021.

El motiu? El perill d’ensorrament d'un bloc declarat en estat de ruïna. El nom de l'edifici va acaparar portades i va encapçalar informatius en ràdio i televisió, no només a nivell insular. A Eivissa, però, la història va estar més viva que enlloc. Els Don Pepe van entrar a les tertúlies de molts illencs. Era complicat recordar un desallotjament tan massiu com aquell. Cinquanta famílies s'havien quedat sense llar. Sortint de la COVID, a les portes de les festes nadalenques i en un territori finit on els preus del lloguer es van desbocar fa més d'una dècada.

Quasi tres anys més tard, Anisa va decidir entrar a l'habitatge. Va ser aleshores quan va gravar aquell vídeo que comparteix ara per WhatsApp. Aquell dia, 25 d'octubre de 2024, la vesina desallotjada no estava sola. Havia acudit amb la seua “amiga Isi” (Isidora Martín, la vesina del cinquè pis de la mateixa escala). Les dos van saltar-se el precinte. Sonaren les alarmes i acudí la Policia Local. A propòsit, volien cridar l'atenció de l'alcalde que, segons Anisa, va aparèixer amb alguns funcionaris municipals. Ella recorda, amb vehemència, el moment: “Volia ensenyar-los, com es veu al vídeo, que ca nostra, per la qual pagam una hipoteca de 700 euros cada mes, no estava en ruïnes”.

La història dels Don Pepe

Per entendre l'origen del embolic dels Don Pepe cal retrocedir fins al 1964. Un grup de pilots d'Iberia sol·licita una llicència per construir un edifici a prop de l'aeroport i a menys de cent metres de la costa. Concedida. Es construeixen dos blocs, i en el que compta amb un permís d'obra guardat als arxius urbanístics de l'Ajuntament, una planta més de les permeses.

Els Don Pepe seran un exemple de la –quasi– nul·la planificació urbanística a l'Eivissa del boom del turisme. Un exemple molt visible: les cinc altures dels edificis rectangulars són el primer (o l'últim) que veuen els viatgers que miren per la finestra quan aterren o s’enlairen d'un aeroport pel qual passen nou milions de passatgers cada any. El 2001, la llarga platja de còdols al costat de la qual es troben, es Codolar, farà part del Parc Natural de ses Salines. La riquesa de l'ecosistema és innegable. Mar i estanys saliners. Un paratge gairebé verge. Fràgil.

Els edificis Don Pepe, situats dins el Parc Natural de ses Salines, van ser construïts a la dècada dels 60 a petició d’un grup de pilots d’Iberia. Són el primer (o l'últim) que veuen els viatgers que miren per la finestra quan aterren o s’enlairen a l’aeroport

Malgrat tot, la vida va continuar als Don Pepe. Els habitants originals –personal de l'antiga aerolínia pública espanyola– vendran els seus pisos amb el pas dels anys. Entraran a viure nous propietaris, altres es llogaran. Es firmaran hipoteques, i es pagaran impostos i taxes municipals, s’asfaltarà l’únic camí que es pot prendre per entrar i sortir d'una petita barriada on s'empadronaran famílies, també al bloc il·legal: la seua llicència d'obra mai ha aparegut. Per això, els projectes per reformar l'edifici que van presentar els propietaris dels pisos –diverses vegades– mai es van tramitar.

Amb la fi de la dictadura i l'aprovació per referèndum de la Constitució, tots els residents dels Don Pepe podran votar en les deu eleccions municipals que es celebraran (dos alcaldes del PP i un del PSOE es passaran la vara de comandament durant aquests anys), fins que el 30 de maig de 2020, al bell mig del desconfinament, la caiguda d'un fragment de forjat encengui les alarmes. Amb urgència se li requereix un diagnòstic de l'edifici a un despatx d'arquitectura. La conclusió d'aquest document era contundent. A més dels desperfectes visibles –per exemple, a les façanes exteriors–, hi havia danys estructurals. El 4 de juny es realitzen els primers desallotjaments. Una escala sencera. Per prevenir, es va apuntalar.

És en aquell moment quan comença a desfer-se una comunitat de vesins que establien vincles i construïen projectes vitals al voltant d'uns pisos que, quan Anisa i el seu marit, amb el fill gran encara dormint al bressol (tenia divuit mesos), es van hipotecar, eren un dels llocs més barats de l'illa per comprar una casa. A aquesta família, el seu pis baix els va costar poc més de cent mil euros. El van comprar el 2004.

–Estam fora perquè, suposadament, el risc que corríem en viure allà era [d’ensorrament] imminent. Hem patit molt, portam un trauma a damunt. Jo mateixa he patit per altres coses. Vaig viure l'incendi del magatzem on treballava; ara estic en una empresa de neteja. Però sempre em dic que hi ha coses per les quals no puc lluitar, però per la ca meua, sí.

–Has agafat alguna baixa laboral aquests anys, Anisa?

–No puc. Em costa algunes vegades aixecar-me, però he tengut bons caps. No serà tothom dolent, dins de tot el que m'ha passat, m'he trobat gent bona.

–Com recordeu el dia del desallotjament?

–Molt dur, molt dur, molt dur. Pensa que les tres escales on vam romandre durant més d'un any entre el primer desallotjament i el nostre vam viure... la paraula és abús d'autoritat. La policia no tenia la culpa, els manaven, però els teníem allà tot el temps. Tenc notificacions repetides. Va ser un assetjament brutal. Quan escoltava arribar el camió que va apuntalar la primera escala que es va desallotjar, anava al bany cinc o sis vegades. De l'ansietat.

L'edifici és ara legal?

Entre el desallotjament i aquell retorn fugaç d'Anisa i Isidora va canviar el color polític al Govern balear i a l'Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia. De l'esquerra (PSOE i Unides Podem) es va passar a la dreta (Partit Popular). Del “no és possible arreglar els danys estructurals del bloc desallotjat perquè no té llicència de construcció” a un “treball impressionant d'arqueologia tècnico-jurídica” que podria demostrar que l'edifici es va construir fa seixanta anys de manera legal.

La cita arqueològica és de José Luis Mateo Hernández, conseller d'Habitatge del Govern. La va dir el 27 de febrer quan, per primera vegada en vuit mesos, es va convocar la comissió amb la qual l'Executiu balear i l'Ajuntament eivissenc informen des de fa anys als desallotjats del Don Pepe sobre la cerca de solucions per a un problema que afecta al seu dret més fonamental: el de l'habitatge.

Els documents als quals va fer referència Mateo no es faran públics, en principi, fins al 3 d'abril, quan es torni a reunir la comissió. “Confirmem i ens reafirmem en la voluntat que els vesins tornin a ocupar els seus domicilis”, va dir el conseller. D'aquesta manera, el conseller donava la raó a l'alcalde, Vicent Roig Tur, que, quan a l'octubre va entrar a les cases d'Anisa i Isi, va prometre que buscaria la fórmula per revisar la declaració de ruïna de l'edifici.

Els polítics del PP tancaven la solució que va oferir, molt poc abans de les eleccions de 2023, l'Administració de la socialista Francina Armengol: construir cent pisos en una parcel·la a pocs quilòmetres dels Don Pepe. La idea era reallotjar els afectats terra endins. A l'octubre de 2023, ja amb els socialistes a l'oposició, la menorquina Marta Vidal Crespo, predecessora de Mateo a Habitatge, encara parlava d'alçar un nou edifici per compensar els afectats. Però Vidal va dimitir a l'estiu “per motius familiars”. Van començar a canviar els criteris. En aquell moment, el Consell d'Eivissa va sol·licitar al Govern que el seu decret de simplificació administrativa inclogués una amnistia urbanística que pogués permetre legalitzar la situació del bloc declarat com a ruïna.

“Hi ha molta lletra petita”

La portaveu dels desallotjats, Silvia Hernández Roig, resumeix així els canvis de parer dels responsables polítics: “Quan els governs socialistes ens van presentar la proposta de canviar els nostres pisos per uns altres de nous, no em va parèixer una mala solució perquè, al final, teníem una alternativa. Ferma. D’ençà que vam marxar, cada família ha hagut de buscar-se la vida i, tot i que vam aconseguir que ens donassin una ajuda per pagar el lloguer, no tothom ho ha tengut fàcil i hi ha molta lletra petita en cada cas. Hem protestat molt, a Sant Josep i a Palma, perquè ens fessin cas i ens oferissin, per exemple, aqueixa ajuda per llogar. Moltes seguim pagant les nostres hipoteques.”

Així veu Hernández el futur: “Ara comprovarem, si és cert que podem reformar l'edifici, si serà possible tornar a les nostres cases. Ens agrada perquè és l'opció que sempre ens hem estimat més. Per què? Quan vam comprar aquells pisos vam triar viure a prop d'aquesta platja. Juan Nadal, el nostre advocat, i els arquitectes que han elaborat un informe propi que demostra que l'estat de l'edifici no és ruïnós, han estat fonamentals per resistir. He de dir que, per Vicent Roig, l'alcalde actual, ens sentim acompanyades”.

“Estan donant falses esperances”

En l'últim ple de Sant Josep de sa Talaia, celebrat un dia després de la comissió en què el conseller Mateo es va reunir amb els vesins, Pilar Ribas Torres, la portaveu del Grup Socialista, va preguntar a l'alcalde:

–La ruïna d'aquest edifici va ser declarada per tècnics independents [el procés va començar al juny de 2020, quan es va produir el desallotjament d'una escala, procés que es va completar al desembre de 2021, quan es va buidar la resta de l'edifici], qui serà el responsable subsidiari si algú pateix algun dany si es torna a ocupar l'edifici?

Vicent Roig va respondre amb contundència:

–Li he dit, i les notícies també ho diuen, que es realitzaran els informes pertinents [per revertir l'estat de ruïna]. És trist que vostè faci aquesta escena quan, realment, el que únicament es fa és donar una solució a aquells a qui vostès van treure de ca seua.

A la consulta d’elDiario.es, fa cinc dies, per recollir les impressions de l'Ajuntament de Sant Josep sobre el canvi de rumb, el departament de premsa es va justificar explicant que l'agenda de l'alcalde era plena pels seus compromisos aquesta setmana a la Internationale Tourismus-Börse Berlin, la fira internacional de turisme més gran del món.

Els socialistes de Sant Josep creuen que els populars “només busquen guanyar temps”. Mónica Fernández Campos, regidora d’Unides Podem, pensa el mateix: “Hi havia una solució encaminada des de la legislatura passada. Creim que estan donant falses esperances als afectats perquè dubtem que sigui viable la rehabilitació i revocació de la ruïna (i hauria de veure's si els tècnics revocaran les seues pròpies decisions). L’edifici està en un lloc amb un altíssim grau de protecció; no crec que es permeti ni la rehabilitació ni el manteniment d’aquest tipus d'edificacions. Demanam que deixin de marejar els afectats i que, si poden tornar, sigui amb totes les garanties. Si després de tot el que ha passat passa alguna desgràcia, seria absolutament nefast”.