LLEGIR EN CASTELLÀ
Tot i que tant experts com grups ecologistes porten advertint des de fa més de 20 anys de les conseqüències negatives que les serps provoquen en l'equilibri natural de la biodiversitat d'Eivissa i, en concret, de l'amenaça per a la supervivència de la sargantana pitiüsa (Podarcis pityusensis) i la sargantana balear (Podarcis lilfordi), de les quals són depredadores, aquestes segueixen entrant a l'illa, procedents de la península, a través dels troncs dels arbres -sobretot d'oliveres- per a la seva posterior plantació en jardins.
La zona de quarantena prevista al Decret llei 1/2023, de 30 de gener, de mesures extraordinàries i urgents per a la protecció de les sargantanes pitiüsa i balear mai s'ha posat en marxa. Ni les administracions públiques competents, estatals i autonòmiques, assumeixen el control dels arbres al port. La situació en aquests moments és límit. El PP sol·licita ara el control en origen mentre aquestes espècies endèmiques segueixen el camí a l'extinció.
El temps segueix passant, els arbres segueixen arribant a Eivissa contenint als seus troncs serps que en aquestes latituds no tenen depredadors i els residents a l'illa han deixat de veure les icòniques sargantanes de Balears. Cada vegada es troben amb més serps a les seves finques, dins de les seves cases i fins i tot nedant al mar. Per resoldre aquest problema, el 2023 es va aprovar la normativa, que apel·la a la prevenció i lluita contra les espècies de la família Colubridae sensu lato.
El temps continua passant, els arbres continuen arribant a Eivissa contenint en els seus troncs serps que en aquestes latituds no tenen depredadors i els residents a l'illa han deixat de veure les sargantanas. Cada vegada es troben amb més serps en les seves finques, dins de les seves cases i fins nedant en la mar
Disminució alarmant de sargantanes
Tot i això, aquesta norma, subscrita per populars i progressistes en aquell moment, no està tenint resultats òptims ja que el nombre de serps no ha parat d'augmentar i el de sargantanes de disminuir fins a nivells molt alarmants. Al decret es preveu crear una zona de quarantena al port d'Eivissa que no s'ha dut a terme. A més, s'estableixen uns períodes concrets per arribar a aquestes mercaderies i unes mesures de control a través del repartiment de trampes.
“L'entrada dels arbres ornamentals es farà durant algun dels períodes hàbils següents. El període comprès entre l'1 d'abril i el 15 de juny, ambdós inclosos. El període comprès entre el 15 de setembre i el 15 doctubre, ambdós inclosos. Excepcionalment, amb l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient i Territori, es poden introduir arbres ornamentals fora dels períodes hàbils anteriors. L'autorització només es pot atorgar quan s'acrediti que s'han adoptat les mesures adequades de control i bioseguretat per evitar la introducció d'ofidis al territori de les Illes Balears”, es pot llegir al text del Decret.
A més, s'estableix un control de les mercaderies per part de les autoritats competents. En concret, el Decret de 30 de gener del 2023 estableix que seran “les administracions públiques implicades i, en concret l'administració ambiental, l'agrària i la portuària, les que poden establir els mecanismes de coordinació i col·laboració que considerin adequats per al compliment d'aquest Decret llei”. Tot i això, ni Autoritat Portuària ni el Govern balear s'han fet responsables fins al moment del seu control. “Aquestes competències no són les nostres”, asseguren a elDiario.es.
Caldrà esperar l'aprovació del Pla Especial del Port d'Eivissa previst per a aquest any perquè s'aprovi la construcció de l'edifici de quarantena. Però fins al moment d'aquesta publicació l'Ajuntament de la capital, que dóna el vistiplau a la seva aprovació, no ha sabut explicar a aquest diari en quin moment serà un fet. Després les obres sortiran a licitació i l'empresa adjudicatària haurà de procedir-ne a la construcció. Els terminis encara s'allarguen més mentre se segueixen escoltant veus d'alarma. Les serps s'estan adaptant amb molta facilitat i fins i tot ja se les ha vist al mar, nedant, cosa que alerta del perill que pateixen altres espècies endèmiques de sargantanes que viuen en petits illots i que són un tresor per als experts.
Rebuig dels populars a la zona de quarantena
El 13 de febrer passat, el senador progressista d'Eivissa i Formentera al Senat (que engloba tots els partits d'esquerres de les Pitiüses), Juanjo Ferrer, presentava una moció a la Comissió de Transports i Mobilitat Sostenible de la Cambra Alta en què es demanava l'acceleració de la creació de la zona de quarentena. El Partit Popular, que governa a totes les instàncies, des del Govern fins a la majoria dels Ajuntaments de l'illa, la rebutjava tot i que havia subscrit el Decret de 2023 que instava a la seva creació. Les raons que els populars esgrimeixen a elDiario.es van més enllà de l'aprovació del Pla Especial.
El Partit Popular ha decidit posar el focus en aquests moments en què és important que es controlin les mercaderies en origen, és a dir, abans d'arribar a Eivissa. “Cal que totes les administracions s'impliquin de manera coordinada. És fonamental el control del procés d'importació. L'embarcament de les espècies vegetals s'ha de desenvolupar amb garanties. Qui vulgui comercialitzar des de la península, ha d'importar el producte lliure de riscos que comprometin la nostra biodiversitat. Per tant, la inspecció i el control ha de tenir lloc als vivers i zones portuàries d'origen. Si no, no fem més que transportar al nostre territori el problema”, expliquen fonts del PP a Eivissa.
Així mateix, els conservadors sol·liciten la implicació de l'Estat central ja que “les administracions locals i autonòmiques estan soles en això”. “No podem esperar que s'aprovi un Pla Especial del Port d'Eivissa perquè s'instal·li una edificació destinada a la quarantena d'espècies vegetals. Si el Govern vol controlar l'entrada d'espècies vegetals pot començar demà. Les competències en matèria portuària i duanera li corresponen”, especifiquen. Aquestes mateixes fonts asseguren que si s'espera que es construeixi una instal·lació per a aquest propòsit, “les serps ens guanyaran la partida. Arribarem tard, massa tard. S'hi ha votat en contra perquè no és la solució”, concreten.
Per la seva banda, el senador progressista Juanjo Ferrer assegura que és el Govern, i en concret la Conselleria de Medi Natural, la que té les competències per prendre mesures per prevenir la plaga de serps, “però el conseller no està per la feina”, puntualitza.
Més de 20 anys des que es va detectar el problema
El problema es va detectar el 2003, fa més de 20 anys i, fins ara, les mesures adoptades per les autoritats competents per a la conservació de la sargantana no han donat resultats òptims. La catedràtica i doctora en Ciències Biològiques, Maria Antònia Cirer, experta en sargantanes i illots de les Pitiüses, assegura als seus estudis que el perill d'extinció és clar.
“El problema és que quan una espècie invasora com les serps ha arribat, nosaltres hem mirat cap a l'altra banda fent veure que no ho vèiem quan els organismes internacionals ja alertaven sobre això. Fa 20 anys van arribar i no els parem atenció. A partir del 2010, la població va començar a estendre's de manera exponencial per totes les zones, sobretot a Eivissa. Hi ha hagut polítiques erràtiques de com combatre-les i les tècniques de trampeig també han estat erràtiques per part dels tècnics mediambientals que tenien l'obligació de tenir un planejament estratègic d'allò que havien de fer. Avui tenim serps per tota l'illa”, assegurava l'experta en una entrevista per Diario de Ibiza el 2023.
Cirer assegura que la batalla a Eivissa està perduda i que l'única solució és crear unes zones protegides de l'entrada de serps amb barreres físiques. “Així baixarà la pressió sobre les sargantanes i en uns 10 o 20 anys es podrà fer una política activa d'eradicació”. Aquesta consistiria en la utilització de fum, aire calent i gossos per a la seva localització i captura, a més de les trampes que el Cofib (Consorci per a la recuperació de la fauna a les Illes Balears), dependent de la conselleria de Medi Natural, reparteix a la ciutadania que vol participar en la seva captura voluntàriament.
Cirer assegurava ja fa dos anys que no hi havia voluntat per solucionar el problema i que el Decret 2023 seria un bon inici per protegir l'illa de l'arribada de les serps, però sol·licitava recursos i voluntat de solucionar-lo. A més, assegurava que controlar les oliveres, garrofers i alzines en origen seria una “molt bona mesura”.
Les captures augmenten fins i tot als illots
Durant la campanya del 2024 es van instal·lar, segons el Govern, “més trampes que mai”, amb un total de 1.564 (el 2023 es van instal·lar 1.363 trampes, i el 2022, 1.246). L'any passat, darrer del que es tenen dades, es van capturar a Eivissa 3.800 exemplars i la Conselleria augmenta el nombre d'aquestes trampes cada any. A aquestes dades de captures cal afegir les comunicades pels particulars, amb un total aproximat de 400 captures a les Pitiüses. El conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, va subratllar en un comunicat el 19 de febrer passat que el Govern és conscient de l'amenaça que representen les serps per a la conservació de la sargantana de les Pitiüses. “Per això, durant els propers quatre anys destinarem gairebé dos milions d´euros dels fons de l´impost del turisme sostenible (ITS) a controlar les espècies invasores”, ha assegurat.
Pel que fa al perill del que Cirer també advertia respecte a l'arribada de les serps als illots, de gran valor ambiental, ja és un fet. Les serps que ja s'han vist nedant a la mar en un exercici extraordinari d'adaptació al medi. La directora general de Medi Natural i Gestió Forestal, Anna Torres, assegura a la mateixa nota de premsa que durant aquesta campanya ja s'han prospectat 16 illots de l'illa d'Eivissa. “Com a resultat, s'han implantat mesures de control en quatre i s'han capturat 43 colobres de ferradura a Illa de Santa Eulàlia i quatre més a Illa Murada. Com a novetat, el 2024 es va adquirir, per primera vegada, una embarcació per fer aquestes actuacions que ja funciona a ple rendiment”, explica.
Manca de control i necessitat de mesures urgents
“Ja estava tot previst i tot parlat al Decret i cap administració no està controlant els arbres”, explica Hazel Morgan d'Amics de la Terra a elDiario.es. “El Pla del Port fa molt de temps que espera per aprovar-se i encara no és un fet. La moció al Senat va ser per agilitzar aquesta zona de quarantena i el PP està desviant l'atenció. No entenc perquè ara assenyalen l'Administració estatal. Em sembla que no han donat suport a una molt bona proposta i desvien la qüestió a un assumpte partidista, quan el que es vol és el mateix. És urgent posar-se d'acord. És molt important que s'aprovi el Pla Especial del Port d'Eivissa”, puntualitza i assegura que si no en pocs anys la sargantana desapareixerà.
El Pla del Port fa molt de temps que espera per aprovar-se i encara no és un fet. La moció al Senat va ser per agilitzar aquesta zona de quarantena i el PP està desviant l'atenció. No entenc perquè ara assenyalen l'Administració estatal. Em sembla que no han donat suport a una molt bona proposta i desvien la qüestió a un assumpte partidista
Maria Antònia Cirer assegurava el 2022 que si no es prenien mesures urgents la sargantana eivissenca estaria extingida el 2030. Tampoc no s'han delimitat zones de protecció. Les serps campen a gust per terra i mar als illots i amb una població que, de moment, es controla a Formentera.
“Es va dir que el 2030, si no es feia res, no quedarien sargantanes. Per al 2030 hi ha un compromís personal de tots els tècnics del Cofib que sí que n'hi hagi. I el 2040, si se'ns deixa treballar, hi haurà més sargantanes que ara”, va assegurar el 19 de febrer passat el coordinador del Cofib, Víctor Colomar, a Diario de Ibiza. El zoòleg Valentín Pérez Mellado qualificava aquests dies en aquest mateix mitjà la situació de la sargantana eivissenca com a “desastrosa”. “Hi ha poblacions senceres on ja no es veu ni una sola sargantana».
La sargantana pitiüsa o eivissenca és l'espècie central dels ecosistemes insulars. “La sargantana, quan estava en bon estat, ens permetia a Eivissa no haver d'usar pesticides a l'agricultura. Els pagesos, fins fa poc, no els feien servir. A tot Eivissa se seguia l'agricultura ecològica i, si s'hagués continuat aquí, avui en dia tindríem una gran riquesa i podríem exportar al preu que voldríem. Això era gràcies al fet que la sargantana feia aquesta tasca d'anar retirant larves i petites malalties. El medi ambient és com un gran rellotge amb moltes peces connectades. Aquesta negligència no té perdó de Déu”, assegura el 2025 María Antonia Cirer.